Anàlisi dels mecanismes de control del cos de Mossos d'Esquadra -Irídia Anàlisi dels mecanismes de control del cos de Mossos d'Esquadra

Publicació

Anàlisi dels mecanismes de control del cos de Mossos d’Esquadra

#Dret a la protesta#Violència institucional
Objectius

Irídia - Centre per la Defensa dels Drets Humans presenta aquest informe el dia 18 de febrer de 2022 a la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial (CEMP) del Parlament de Catalunya. El document recull les principals mancances dels mecanismes interns d’investigació i control dels Mossos d’Esquadra quan es produeixen presumptes actuacions irregulars o amb indicis de delicte. En l’actualitat, les denúncies contra agents policials troben molts obstacles per identificar, sancionar i corregir les actuacions indegudes i abusives contràries als estàndards internacionals de drets humans.

Fotografia: Bru Aguiló

Aquest informe exposa les conclusions de més de sis anys de feina i elabora propostes concretes per emprendre canvis estructurals als mecanismes interns d’investigació i control, d’acord amb els més alt estàndards internacionals en la matèria. També demana la creació d’un mecanisme independent.

+ DESCARREGA L’INFORME COMPLET

L’informe vol ser una eina que contribueixi a encarar el debat existent. Ha estat elaborat a partir de l’anàlisi dels casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia davant de casos de Violència Institucional (SAIDAVI) de l’entitat. Durant els seus sis anys d’existència, en s’han atès més de 650 casos.

Al llarg de 4 capítols i 14 recomanacions, aborda les principals mancances identificades en la regulació normativa de l’ús de la força i de les armes d’ús policial, en les mesures de control durant i després d’un operatiu policial, així com en els mecanismes d’investigació interns. Per últim, també analitza l’actual rol del Ministeri Fiscal i del poder judicial.

En relació a la regulació de l’ús de la força i de les armes d’ús policial, Irídia adverteix de la manca de transparència i debat públic a l’hora d’adoptar qualsevol armament, així com en la publicació dels protocols d’actuació corresponents. En diversos casos, aquests protocols s’han publicat  per petició de mitjans de comunicació i com a conseqüència de resolucions  de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, després de reiterades negatives del Departament d’Interior.

En aquest sentit, l’entitat recomana que els processos d’incorporació de les armes es duguin a terme de forma transparent i tenint en compte els possibles impactes sobre la integritat de les persones i l’exercici de drets fonamentals. Així mateix, què es garanteixi la publicació dels protocols existents, en l’extensió necessària per permetre una fiscalització pública.

Un altre punt fonamental que senyala Irídia és la falta de rendició de comptes dels superiors jeràrquics durant una actuació policial antireglamentària o amb posterioritat a la mateixa, quan es tracta d’identificar a l’agent o agents implicats en els fets denunciats. Entre les actuacions antireglamentàries documentades es troben i) cops de bastó policial al cap; ii) ús de la força contra periodistes que estan realitzant la seva tasca professional; iii) ús dels projectils de foam de forma perillosa i amb resultat greu de lesions; i iv) situacions d’especial vexació o humiliació. A aquestes actuacions, s’hi suma la incorrecta identificació d’alguns agents, que en ocasions oculten el seu Número d’Operatiu Policial (NOP), o el racisme que defineix i motiva algunes de les actuacions policials.

Pel que fa a les llançadores de foam se’n destaca la seva manca de traçabilitat a l’hora de saber qui i sota quines circumstàncies l’ha emprada, al mateix temps que s’adverteix que el seu protocol d’ús és contrari a la normativa internacional i a les recomanacions del fabricant. A nivell de traçabilitat, també es destaca la imprecisió del rang de localització GPS de les furgonetes policials, que Mossos d’Esquadra determina en 200 metres; o el temps de custòdia de les imatges enregistrades per càmeres a comissaries, que actualment es coneix que és d’uns 20 dies, recomanant-ne la conservació automàtica durant un mínim de 6 mesos.

Davant d’aquest context, entre d’altres mesures, Irídia recomana la realització d’una auditoria externa sobre el paper dels superiors jeràrquics en el control i posterior denúncia de situacions irregulars o amb indicis de delicte; demana la prohibició expressa de l’ús de llançadores de foam; l’adopció immediata del nou sistema NOP per part de l’ARRO i la sanció dels agents que no el portin visible; l’adopció d’un protocol d’actuació davant la presència de periodistes en protestes o actuacions d’ordre públic; i la realització d’una auditoria externa, amb la participació d’organitzacions especialitzades, relativa als mecanismes de selectivitat policial i discriminació per perfil ètnico-racial.

Pel que fa als mecanismes d’investigació i sanció, es destaquen mancances com la falta d’un canal de denúncia específic, obligant a la ciutadania a interposar la denúncia davant del mateix cos que ha perpetrat els fets denunciats. Tampoc es coneix un mecanisme que permeti a la Divisió d’Afers Interns (DAI) centralitzar les denúncies per tal d’oferir una resposta unificada davant de qualsevol requeriment judicial. Fins ara, en molts casos, és la mateixa unitat a la que està adscrit l’agent investigat la que s’encarrega d’informar sobre actuacions policials sota investigació.

En addició, no existeixen canals directes entre les organitzacions de drets humans i la DAI per tal d’adreçar-li denúncies presentades contra el cos policial. Així mateix, hi ha una manca de transparència en les dades relatives als casos en què el cos adopta mesures cautelars i la seva tipologia, o les sancions disciplinàries imposades, tant en el marc de procediments interns com d’investigacions judicials.

Per tot això, es recomana una profunda reforma dels mecanismes interns d’investigació i sanció, en concret, dotar a la DAI d’una estructura amb una autonomia orgànica i operativa, amb suficients recursos humans i tecnològics, la generació de canals adequats per a la recepció de denúncies i atenció especialitzada a les víctimes, la creació d’oficines provincials i l’establiment d’una metodologia de treball més transparent envers la ciutadania.

Per últim, Irídia insisteix en la necessitat que el Parlament de Catalunya acordi mitjançant una llei la creació d’un mecanisme independent de control de la policia. Aquest organisme hauria de tenir competències per avaluar la necessitat i idoneïtat d’incorporar d’armes i eines d’ús policial, per supervisar l’elaboració dels protocols d’ús de la força i avaluar els operatius policials i les mesures adoptades per evitar l’ús de la força. També per investigar situacions irregulars o amb indicis de delicte, amb capacitat per actuar d’ofici i per accedir a la informació necessària perquè el seu treball sigui independent i exhaustiu.