Barcelona, 28 d’abril de 2026. Irídia porta davant el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides un cas de tortures ocorregut al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca el 21 de setembre de 2017. Es tracta del primer cas de tortures al CIE que l’entitat porta a Nacions Unides.

Els fets es remunten a una protesta al pati del centre, després de la qual diversos interns van ser retinguts i traslladats a un passadís i a un lavabo, on haurien patit maltractaments per part dels agents. Segons la documentació recollida, existien càmeres de seguretat al passadís que haurien captat com els interns eren arrossegats i posteriorment sortien amb signes evidents de lesions.

Irídia va assumir la representació legal de tres de les persones afectades. Els fets van ser denunciats a partir de les queixes dels mateixos interns i dels corresponents informes mèdics de lesions. Malgrat això tots els denunciants van ser deportats abans de que se’ls pogués prendre declaració com a testimonis i fer els reconeixements médico-forenses.

Tot i que es va obrir una investigació penal davant el jutjat d’instrucció nº 30 de Barcelona, aquesta es va acabar arxivant per falta de declaració de les víctimes. Una declaració que no es va poder practiar precisament perquè el jutjats no van prendre les mesures necessàries per aturar la deportació. Només es va poder reprendre posteriorment el contacte amb un dels tres afectats, però finalment, davant la seva situació d’extrema vulnerabilitat i impossibilitat d’acudir a l’Estat espanyol per declarar, no va poder continuar endavant amb el procediment.

Pel que fa als altres dos casos, Irídia va esgotar les vies internes presentant recurs davant el Tribunal Constitucional, que va ser inadmès a tràmit a per falta de trascendència constitucional, sense arribar a entrar en el fons de la qüestió.

Davant aquesta situació, i un cop esgotades les vies internes, Irídia ha decidit portar el cas davant el Comitè contra la Tortura de l’ONU, amb l’objectiu de denunciar la manca d’investigació efectiva i de garanties per a les víctimes de maltractaments en contextos de privació de llibertat al CIE.

Irídia denuncia que aquest cas evidència obstacles estructurals per a la investigació de denúncies de tortura, especialment quan les víctimes són deportades abans de poder declarar i acreditar els impactes de la tortura. L’organització reclama que s’obligui l’Estat espanyol a realitzar una investigació efectiva i portar els responsables a judici, així com garantir una reparació efectiva a les víctimes. A més, es fa una crida per implementar mesures efectives per garantir la rendició de comptes i la protecció dels drets humans als CIE.

En aquest sentit, s’hauria d’ordenar que les càmeres de seguretat dels CIE siguin ben mantingudes i custodiades durant el temps necessari. També, els Jutjats d’Instrucció, especialment aquells amb competències sobre els CIE, haurien de practicar diligències urgents quan rebin denúncies d’interns, incloent-hi la suspensió de l’expulsió i la preservació de proves com les imatges de les càmeres de seguretat i el reconeixement mèdic per part d’un forense.

Finalment, es demana que es prenguin mesures generals per evitar noves violacions, incloent el tancament dels CIE i la promoció d’alternatives a la detenció administrativa, tal com insta el Comitè de Drets Humans en les seves Observacions finals sobre el setè informe periòdic d’Espanya (juliol de 2025).