Una missió internacional de drets humans observarà el judici contra els quatre policies acusats de mutilar l’ull de Roger Español

Representants d’Amnistia Internacional, l’OMCT, INCLO, REDRESS, ICHRP–Espanya i DqD assistiran com a observadores independents a les vistes del 16, 17 i 30 de setembre i l’1 d’octubre a l’Audiència de Barcelona

Barcelona, 15 de setembre de 2026.- Demà, dimecres 16 de setembre, comença al Palau de Justícia de Barcelona (passeig de Lluís Companys, 14-16) el judici contra els quatre policies que van mutilar Roger Español l’1-O: un escopeter, un inspector i dos sotsinspectors de la Policia Nacional s’asseuran al banc dels acusats pel tret de bala de goma que li va fer perdre la visió de l’ull dret. És l’únic cas que arriba a judici per la violència policial d’aquella jornada, en què hi va haver 1.066 persones ferides a Catalunya. Per fer-ne un seguiment independent, sis organitzacions internacionals de drets humans han constituït una missió d’observació judicial que assistirà a totes les sessions del judici, que s’obriran a les 10 h.

Una missió amb expertesa internacional

La missió reuneix representants i persones expertes de sis organitzacions: Amnistia Internacional, referent global en garanties de judici just i rendició de comptes policial; l’OMCT (Organització Mundial Contra la Tortura), que aplega més de 200 organitzacions de 90 països i té una llarga trajectòria en la prevenció i l’eradicació de la tortura; INCLO (Xarxa Internacional d’Organitzacions de Llibertats Civils), formada per una setzena d’organitzacions d’arreu del món expertes en drets de manifestació i en l’ús de la força i d’armes menys letals; REDRESS, especialitzada en tortura, accés a la justícia i drets de les víctimes; ICHRP–Espanya, amb expertesa en estàndards i mecanismes internacionals de drets humans i protecció de l’espai cívic; i DqD (Defender a quien Defiende), centrada en drets humans, participació democràtica i protecció de l’espai cívic.

Per què és rellevant

El tribunal haurà de determinar si l’actuació dels agents contra Roger Español va ser un ús legítim de la força o si constitueix un delicte de tortura i de lesions doloses agreujades, i amb quin grau de responsabilitat, tant individual com de comandament. Una condemna per tortura podria establir un precedent judicial rellevant també en l’àmbit internacional.

La qualificació jurídica dels fets és especialment determinant a la llum de la Llei orgànica 1/2024, d’amnistia. L’article 2 exclou expressament del seu àmbit d’aplicació determinats actes intencionats, entre els quals els que causen la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan o d’un sentit, i els actes constitutius de tortura o de tractes inhumans o degradants en el sentit de l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans. 

L’Audiència de Barcelona ja va rebutjar aplicar l’amnistia als quatre agents en considerar que hi havia indicis suficients de criminalitat per portar-ho a judici ja que els fets podrien encaixar en aquestes excepcions. Ara bé, un dels riscos que la missió seguirà de prop és que, en funció de com el tribunal qualifiqui finalment els fets, els agents puguin acabar sent amnistiats.

El cas s’emmarca, a més, en una preocupació internacional creixent. El Comitè contra la Tortura de l’ONU, en el seu examen d’Espanya del 2023, va expressar inquietud per les lesions greus —i en particular les lesions oculars— causades per projectils d’impacte cinètic de goma i escuma en la gestió de manifestacions i en el control de fronteres, i va instar l’Estat a garantir investigacions ràpides i imparcials, a jutjar i sancionar adequadament els responsables i a proporcionar reparació integral a les víctimes (CAT/C/ESP/CO/7, §§ 15 i 16). 

En la mateixa línia, mecanismes i tribunals internacionals han reconegut que l’ús excessiu o desproporcionat de la força durant les protestes pot arribar a constituir tortura o altres maltractaments, també quan s’utilitzen armes menys letals: el protocol de les Nacions Unides per a les forces de seguretat (A/HRC/55/60) recorda que aquesta prohibició és absoluta i inderogable i s’aplica en tot moment, fins i tot quan es considera que una protesta ha deixat de ser pacífica.

Objectiu de la missió

La missió prestarà especial atenció, des de la perspectiva del dret internacional, a:

• si el procediment ofereix a les parts les garanties processals pròpies d’un judici just i imparcial;
• la valoració de la prova sobre l’ús de la força i les circumstàncies en què es va efectuar el tret;
• els estàndards internacionals aplicats a l’ús de la força pels agents de l’autoritat, amb especial atenció a les armes menys letals;
• l’aplicació dels estàndards internacionals sobre la investigació i la rendició de comptes davant al·legacions de tortura i altres maltractaments;
• l’aplicació dels estàndards internacionals sobre la responsabilitat de comandament;
• els drets de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació;
• les implicacions de qualsevol consideració de la Llei d’amnistia per a l’enjudiciament efectiu de violacions greus de drets humans; i
• la protecció del dret de reunió i manifestació pacífiques, component fonamental de la participació democràtica i via essencial per defensar i exercir els drets humans.

La missió és independent de totes les parts del procés: assistirà a les vistes en qualitat d’observadora, no hi intervindrà ni prejutjarà la culpabilitat o la innocència de cap acusat.