Irídia obre una línia d’investigació sobre la memòria de la repressió colonial franquista

Irídia ha iniciat una nova línia de recerca centrada en les formes de repressió exercides pel franquisme a l’antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial, amb l’objectiu de contribuir al reconeixement i la reparació moral de les víctimes i incorporar la memòria colonial al marc de la Memòria Democràtica.

La recerca s’ha desenvolupat des d’una perspectiva decolonial, interseccional i psicosocial, combinant la revisió de bibliografia especialitzada, el treball en arxius històrics, entrevistes a persones expertes, activistes i membres de la diàspora equatoguineana, així com la identificació de testimonis de persones que van viure la repressió o dels seus familiars. Paral·lelament, el projecte ha impulsat diverses accions de sensibilització i transferència del coneixement, entre elles una jornada pública de debat, una formació adreçada a entitats memorialistes i l’elaboració de materials divulgatius per acostar els resultats de la recerca a la població.

Els resultats de l’estudi mostren que la repressió colonial franquista a Guinea Equatorial va ser un sistema estructural orientat a garantir l’explotació econòmica del territori mitjançant mecanismes de violència política, laboral, cultural, racial i de gènere. La investigació ha permès documentar el paper exercit per institucions com el Patronat d’Indígenes, les missions claretianes o els cossos policials en la consolidació d’un règim de segregació i control sobre la població autòctona, així com identificar les formes específiques de violència exercides contra les dones. Així mateix, posa de manifest que moltes de les estructures polítiques, socials i culturals imposades durant el període colonial van perdurar després de la independència i continuen condicionant la realitat del país.

El projecte també ha evidenciat les limitacions dels arxius disponibles i la necessitat de continuar situant les veus de les persones supervivents i de la diàspora equatoguineana al centre dels processos de construcció de memòria. La identificació de testimonis i fonts documentals obre noves possibilitats per aprofundir en el coneixement d’aquest passat i avançar cap al seu reconeixement públic.

Com a continuïtat d’aquest treball, les properes línies de recerca s’haurien de centrar, idealment, en desenvolupar un procés sistemàtic de recollida d’història oral amb les persones identificades durant aquesta primera fase, ampliar la investigació arxivística sobre l’administració colonial espanyola i contribuir al disseny de mesures de reconeixement i reparació que incorporin una perspectiva decolonial, interseccional i de gènere. Aquest projecte constitueix un primer pas per visibilitzar una dimensió encara poc coneguda del franquisme i per avançar cap a una memòria democràtica que inclogui també les conseqüències del colonialisme espanyol.