L’Audiència de Barcelona descarta que el tret de foam dels Mossos contra el fotoperiodista Joan Gálvez sigui un delicte lleu i obliga el jutjat a investigar
El tribunal estima el recurs d’Irídia, ordena admetre la querella i vol aclarir si l’agent pretenia impedir la tasca periodística de Gálvez
Barcelona, 19 d’octubre de 2026 — La Secció 10a de l’Audiència Provincial de Barcelona ha estimat el recurs d’apel·lació presentat per Irídia en nom del fotoperiodista Joan Gálvez. En una interlocutòria del 13 d’octubre, el tribunal revoca dues decisions de la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Barcelona (plaça núm. 11): la de tramitar la causa com a delicte lleu de lesions i la de rebutjar la querella per la resta de delictes.
L’Audiència ordena reobrir les diligències prèvies i admetre a tràmit la querella. També ordena practicar les diligències necessàries per aclarir els fets i determinar-ne els responsables. La Fiscalia s’havia oposat al recurs. Contra aquesta resolució no hi cap recurs.
Els fets van tenir lloc el 15 d’octubre de 2025, durant les protestes de la vaga general per Palestina davant del Consolat d’Israel. Gálvez treballava clarament identificat com a periodista, amb càmera professional i un casc amb la paraula PRESS als dos laterals. La protesta transcorria de manera pacífica quan un agent dels Mossos d’Esquadra li va disparar un projectil de foam a pocs metres de distància. El projectil el va impactar a l’espatlla, per damunt de la cintura. El protocol d’ús d’aquesta arma estableix que s’ha d’apuntar de l’abdomen cap avall.
L’Audiència dona la raó a Irídia en tots els punts del recurs. En primer lloc, l’Audiència considera que, d’entrada, les lesions no es poden qualificar de delicte lleu. Per al tribunal, el tractament que va requerir l’hematoma de 10×10 centímetres, consistent en fàrmacs antiinflamatoris i cures tòpiques, constitueix tractament mèdic a efectes penals. L’Audiència reconeix, a més, que el fotoperiodista va necessitar tractament psicològic i psiquiàtric a causa de les seqüeles dels fets.
En segon lloc, el tribunal recorda que, segons el Tribunal Constitucional i el TEDH, els jutjats han d’investigar de manera efectiva les denúncies de maltractament per part d’agents de l’autoritat. Aquesta obligació s’aplica també a les actuacions d’ordre públic sense detenció, sempre i quan hi hagi hagut un possible ús innecessari de la força, com ha ocorregut en aquest cas.
En tercer lloc, l’Audiència ordena admetre la querella per possibles delictes de tortura o contra la integritat moral i per impediment de l’exercici de drets cívics. A més, considera que cal investigar si el tret pretenia impedir que Gálvez fes la seva feina de periodista, cosa que per a Irídia resulta fonamental dons implicaria una vulneració de la llibertat d’informació.
“Aquesta resolució és molt important. L’Audiència reconeix que no estem davant d’unes simples lesions lleus, sinó de greus vulneracions de drets que s’han d’investigar a fons. A més, l’Audiència apunta que el tret podria tenir com a objectiu impedir la feina d’un periodista”, declara Ton Mansilla, advocat d’Irídia. “Que es reconegui la possible comissió d’un delicte d’impediment de drets cívics és clau: posa en el centre la llibertat d’informació, que afecta a la societat en el seu conjunt, i la necessitat de protegir els periodistes que cobreixen protestes”, afegeix.
La resolució judicial contrasta amb la resposta institucional. Els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació interna després dels fets. El setembre de 2026, però, va transcendir que l’expedient s’havia tancat sense depurar responsabilitats i sense informar-ne la víctima. Per a Gálvez, aquest tancament perpetua la impunitat policial i suposa una revictimització, ja que ha hagut de recórrer als tribunals per aconseguir que els fets s’investiguin.
“La justícia fa ara la feina que la investigació policial interna no va fer. Ara, el jutjat d’instrucció haura de complir amb la seva obligació d’investigar de manera efectiva possibles maltractaments policials. Continuem reclamant la prohibició total dels projectils de foam a Catalunya i la garantia que els cossos policials actuïn amb ple respecte als drets fonamentals, i especialment al dret a la llibertat de premsa”, ha conclòs Mansilla.