INFORME [CAST]

RESUM EXECUTIU [CAST]

“Des de l’any 2000 ha mort una persona per impacte directe d’una bala de goma, 11 han perdut la visió d’un ull. A més, 14 persones van morir a la platja de Tarajal ofegades mentre la Guàrdia Civil llançava 145 bales de goma cap a persones que nadaven”.

[RECOLZA LA PROHIBICIÓ DE LES BALES DE GOMA]

Madrid, 16 de juny de 2021. Aquest matí s’ha presentat en roda de premsa un informe elaborat per les organitzacions de defensa de drets humans Irídia i Novact que planteja la necessitat de comprendre i exposar els impactes que ha generat l’ús de les bales de goma a l’Estat espanyol en els últims vint anys. Així doncs es recull l’experiència i la lluita d’organitzacions de víctimes (com Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo), així com la veu de persones expertes i organitzacions nacionals i internacionals. La investigació s’ha topat amb la dificultat d’accedir a informació dels mecanismes públics de consulta de l’Estat espanyol: les autoritats han fet referència a qüestions de seguretat nacional i pública.

Així mateix, varies persones que han perdut la visió d’un ull per l’impacte d’una bala de goma han presentat la creació d’una Associació estatal per donar suport a altres víctimes.

Des de l’any 2000, i fins l’últim cas conegut d’afectació greu el 2017, es contabilitza que les bales de goma han deixat, almenys, 1 persona morta per impacte directa i 11 han perdut la visió d’un ull. A més 14 persones van morir ofegades quan buscaven arribar nadant a les costes de Tarajal (Ceuta), el 2014, mentres la Guàrdia Civil disparava bales de goma.

La normativa de la ONU prohibeix disparar al cap, al coll, al pit i a la engonal. No obstant, més de la metitat de les víctimes documentades a l’Estat espanyol en aquesta investigació, 18 persones (el 69 %), van rebre impactes a la zona del cap i 5 en el tronc. En aquests casos el perímetre ocular va ser la zona més afectada, amb 13 de 18 casos. D’aquests, 7 van acabat amb una mutilació del globus ocular i 4 amb pèrdues de visió. A les lesions físiques s’han de sumar les psicològiques i repercussions socials.

En ningún dels 40 casos identificats entre el 2000 i el 2020 s’ha condemnat a l’autor material del tret. Només en un caso, el de l’Iñigo Cabacas, es va condemnar a un comandament de la Ertzaintza per un delicte d’homicidi comès per imprudència greu, per no detenir la càrrega policial. En el cas d’en Roger Español tot i tenir individualitzat a l’agent i el moment del tret, ni els comandaments, ni els agents presents, ni el Cos Nacional de Policia van identificar l’autor. Aquesta és una dinàmica recurrent en casos de violència policial. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha cridat l’atenció a l’Estat espanyol en 13 ocasions per no investigar denuncias de males pràxis policials.

En l’actualitat els agents del Cos Nacional de Policía tenen permès l’ús de bales de goma en tot l’Estat espanyol. La normativa que regula els mitjans utilitzats per les FCSE no és pública, per tant no es pot determinar si compleix amb els estàndards internacionals. D’altra banda, el seu ús està prohibit a Navarra, Euskadi i Catalunya.

L’objectiu d’aquest informe és contribuir al debat públic, exposant que es tracta d’una arma imprevisible i amb gran potencial lesiu. Les bales de goma es disparen a 144 joules, per tant són potencialment letals i poden produir lesions greus. Per tot, no compleixen amb els estàndards internacionals de l’ús de la força.

Es recomana la seva prohibició al Gobern de l’Estat espanyol i es demana al Ministeri Fiscal la creació d’una Fiscalia especialitzada en violència institucional que supervisi tots els processos que estiguin relacionats amb la mateixa, inclosos els casos de bales de goma o altres projectils d’impacte d’energia cinètica (PIEC).