+ DESCARREGA L’INFORME COMPLET (CASTELLÀ)

Entre les vulneracions de drets identificades destaquen la discriminació en l’accés a drets, la manca de garanties processals i l’excepció permanent en l’aplicació de les normes a les fronteres de l’Estat espanyol. La discriminació en l’accés a la mobilitat internacional, la falta de vies legals i la resposta improvisada i deficient de les institucions han generat la creació d’espais de vulneració reiterada de drets en la recepció de les persones un cop desembarquen a terra, durant la detenció als CATEs i als CIEs i als dispositius d’emergència creats amb el Plan Canarias. L’informe, que forma part d’un mecanisme de monitoreig de drets permanents que ambdues entitats hem iniciat al febrer de 2022, ha estat subscrit per un total de 16 organitzacions, entre les quals Oxfam Intermón, Médicos del Mundo, Asamblea de Apoyo a Migrantes, el Secretariado Diocesano de Migraciones, la Red de Acción e Investigación Social o la red Aquí Estamos Migrando.

Els espais destinats a la detenció de les persones migrants després de la seva arribada per vies no regulars durant un temps màxim de 72h, els anomenats CATE, no compten amb una regulació específica tot i haver estat assenyat en reiterades ocasions pel Defensor del Pueblo. La manca de seguretat jurídica facilita la vulneració de drets en aquests espais. Concretament, s’ha constatat en reiterades ocasions des d’agost de 2020 la superació de les 72h màximes de detenció establertes per llei. Així mateix, s’han assenyalat les deficients condicions de privació de llibertat, les dificultats en l’accés a la informació i en l’accés al dret d’asil i l’assistència lletrada.

De fet, el passat mes de novembre el Defensor del Pueblo va demanar el tancament del CATE de Lanzarote, conegut com “la nau de la vergonya”. Es tractava d’una antiga nau per autobusos que es va reconvertir de manera urgent i amb molt poca inversió en un centre de privació de llibertat de persones que acabaven de desembarcar. El Defensor al·legava que aquest espai no complia “amb les condicions mínimes d’habitabilitat i salubritat per garantir la protecció de la salut, higiene i intimitat dels detinguts, ni uns estàndards dignes per a dur a terme la seva detenció durant 72h”. Aquest CATE va tancar i des de finals de febrer de 2022 se n’ha obert un de nou a les immediacions de la Comissaria de Policia Nacional d’Arrecife on, com va passar durant mesos a Barranco Seco, les persones dormen en tendes amb infraestructures precàries. El Ministeri d’Interior va denegar a l’equip d’investigació la visita a les instal·lacions del mateix, així com al de Barranco Seco a Canàries. Les entitats identifiquen una tendència a repetir la vulneració de drets a les persones privades de llibertat als CATE on el Defensor assenyala les deficiències existents i la vulneració de drets. És inconcebible que existeixin espais de privació de llibertat que no estiguin regulats de manera adequada als estàndards internacionals en la matèria.

Els CIE també són espais on s’hi ha detectat una vulneració constant en l’accés a drets. S’han detectat casos de privació de llibertat al CIE en base a ordres de devolució caducades, tot i que l’Audiència de Las Palmas i l’Audiència de Santa Cruz de Tenerife van fallar a l’abril i al maig de 2021, respectivament, que la validesa d’un expedient de devolució venç si no s’executa en un termini de 72 hores des de la detenció després de l’arribada o després dels 60 dies d’internament al CIE, sempre que es produeixen de manera consecutiva a aquesta detenció de 72 hores inicial. L’equip d’investigació va poder documentar el cas de dues persones privades de llibertat al CIE de Barranco Seco, a Gran Canaria, amb aquesta casuística. La subdelegació del Govern a Canàries i la Policia Nacional, per tant, estan actuant al marge de la Jurisprudència dels tribunals en la matèria, afectant de manera clara el dret a la tutela judicial efectiva de les persones implicades. A més, s’ha constata que en un cas recent es va produir una obstaculització del dret a la defensa degut a l’acceleració del procediment i a la negativa a que una persona detinguda pogués entrevistar-se amb una advocada particular.

També s’han detectat casos en què s’estan produint detencions en matèria d’estrangeria i interposicions d’ordres d’expulsió, internament al CIE i deportació de persones que acudien a comissaria per obtenir informació sobre la seva sol·licitud de protecció internacional, cosa que suposa una greu vulneració del dret a l’asil. El dret a la llibertat deambulatòria també s’ha vist vulnerat a tracés de les identificacions per perfilament ètnico-racial, que són una pràctica habitual, especialment en ports i aeroports.

D’altra banda, és especialment preocupant la situació dels i les menors que migren no acompanyats o acompanyades. Els dispositius d’emergència per a menors estrangers estan funcionant com a centres de protecció estables, i diverses expertes en la matèria han identificat fortes vulneracions de drets humans que inclouen situacions de maltracte físic i psicològic. A més, un centre va tancar després que s’obrís una investigació penal per presumptes abusos sexuals.

Per últim, s’ha detectat preocupació en relació a la criminalització de persones migrants a través de la interposició de penes de presó per delictes de tràfic de persones per fets tan fortuïts com sostenir el timó o el GPS en una patera o cayuco. Des d’agost de 2020, el nombre de persones privades de llibertat en presons per aquesta causa ha augmentat exponencialment, fet que genera especial preocupació en organitzacions locals de protecció de drets.

La manca de vies legals i segures a través de les quals arribar a territori espanyol i europeu té conseqüències molt greus. Només el 2021, segons Caminando Fronteras, 4.016 persones van morir en 124 naufragis intentant arribar a les costes canàries. No existeix cap registre ni canal públic a través del qual els familiars de persones desaparegudes puguin demanar informació ni denunciar els fets. Tampoc es prioritza la seva identificació, ja que molts cops són enterrades en foses comunes o nínxols sense nom.

És urgent que s’implementin millores que permetin garantir els drets humans i evitin que es continuïn duent a terme vulneracions de drets cap a les persones migrants que arriben a Europa a través de la Frontera Sud de l’Estat espanyol contravenint la normativa i jurisprudència estatal i internacional.