Aquesta tarda l’Ateneu de Memòria Popular, entitat de la qual forma part Irídia, ha exposat al Parlament el seu posicionament en relació a la proposta de llei

L’Ateneu de Memòria Popular (AMP), així com les entitats associades al mateix, celebrem la proposta d’actualització de la Llei catalana de Memòria Democràtica. Tot i així, considerem que l’avantprojecte de llei és insuficient per permetre fer efectives polítiques públiques de memòria que estiguin a l’alçada. Seguim insistint en que cal garantir el dret a la veritat, la justícia, la reparació i garanties de no repetició conforme als estàndards internacionals i les recomanacions que institucions especialitzades han vingut fent sobre la matèria. Així mateix, sostenim que la manca de competències i la realitat del sistema judicial espanyol no han de ser impediment perquè Catalunya tingui una llei de Memòria Democràtica que garanteixi els drets a la veritat, la justícia i la reparació.

Per això, hem formulat una sèrie d’al·legacions a l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica, d’entre les quals volem destacar-ne les següents:

• És indispensable considerar com a principi rector de la llei la integralitat dels drets reconeguts (veritat, justícia i reparació) i la centralitat de les víctimes, les persones represaliades (que ara no es contemplen) i entitats memorialistes i la seva participació efectiva. En aquest sentit, la definició de víctima segueix sent insuficient: tot i que incorpora nous grups, no contempla per exemple els i les treballadores acomiadades per raons sindicals o polítiques i limita a l’any 1952 els casos d’infants separats.

• Per tal d’adoptar polítiques per garantir el dret a la justícia, es proposa la creació d’una oficina d’informació i assistència a les víctimes i represaliades del franquisme i la Transició. L’objectiu d’aquest servei seria oferir acompanyament jurídic i psicosocial a les persones afectades, proporcionar-los-hi informació i fomentar que, qui ho vulgui, pugui denunciar els crims de lesa humanitat i les vulneracions de drets fonamentals patides.

• La reparació i reconeixement dels efectes dels Tribunals és absolutament insuficient. Es preveu únicament pels represaliats per tribunals catalans, excloent, així, gran part de les persones represaliades per altres tribunals com el TOP (el Tribunal d’Ordre Públic franquista) o persones que van ser jutjades en ciutats de fora de Catalunya.

• El Memorial Democràtic ha de ser un òrgan rellevant, independent i estable per assegurar l’execució de les polítiques públiques que dissenyin els governs, sense que es vegi afectat per canvis polítics. En aquest sentit, es proposa que la figura de direcció sigui escollida per concurs públic i que el MD respongui al Parlament i no al Govern.

• És urgent i vital que es dugui a terme la identificació, recuperació i resignifcació de les fosses. És indispensable la previsió d’un protocol d’acompanyament psicosocial a víctimes i familiars així com assegurar (actualment no es fa) que tot el procés d’obertura de fosses anirà estretament lligat a la judicialització de les troballes, en tractar-se de proves de crims de lesa humanitat o crims de guerra que hauran de ser degudament documentats, comunicats i denunciats a la justícia.

• És indispensable que la memòria arribi a les aules i universitats com a garantia de no repetició, però l’actual redactat presenta encara clares deficiències per a poder fer-ho efectiu.

• És necessari que el contingut del text legislatiu es refereixi de forma efectiva també al darrer període del franquisme i la Transició; ja que en l’actual redactat gairebé no es fa referència a les lluites i represàlies dels anys 60 als 80.

• No hi ha hagut una participació real de les entitats memorialistes en la seva redacció a pesar que són les que han vingut reivindicant-la durant dècades i fent el servei públic. Es reclama la seva participació efectiva durant el debat parlamentari, com a societat civil amb expertesa i persones represaliades. A més, aquesta llei ha de servir per dotar d’estructura i suport a les entitats memorialistes que porten dècades fent un servei públic que l’administració no ha assumit.