L’espai de la societat civil —obert i participatiu— és la base d’una societat que funciona, en què la nostra capacitat per organitzar-nos, ajuntar-nos, expressar-nos i protestar és el fonament que vertebra els nostres drets i llibertats. En una societat que va endavant, aquests drets i llibertats no només estan protegits, sinó que s’encoratja a fer-ne el seu lliure exercici, sense traves ni obstacles.

Malauradament, la persecució i criminalització de la nostra feina és visible i no és res nou, sinó que forma part d’un degoteig històric i constant que es fa més evident quan la nostra veu ressona amb més força, per la necessitat de documentar i denunciar les greus vulneracions de drets de l’entorn que ens envolta, un compromís que continuem defensant.

Avui alcem la veu per les més de 100 defensores de drets humans de la Mediterrània que des dels nostres espais defensem la lluita contra el racisme, incloses totes les formes de racisme —com la islamofòbia, l’antisemitisme i l’antigitanisme— i el feixisme, la lluita contra l’ocupació colonial, el militarisme, el sionisme i el genocidi. Defensem la lluita per la terra, l’ecologisme i per un habitatge totes, la lluita per la independència i l’autodeterminació. Defensem la lluita feminista, la salut i els drets sexuals i reproductius, la lluita pels drets de les persones i comunitats LGBTIQ+, la lluita contra l’antigitanisme, la lluita pels drets laborals, entre moltes d’altres. Tot i les diferències de les nostres lluites, ens aplega una causa comuna: el dret a defensar la vida. Els nostres esforços es regeixen pel compromís de fer visible tot allò que el poder vol invisibilitzar i reprimir. Som una figura perseverant i reconeguda en l’àmbit internacional, una generació que precedeix a un gran nombre de defensores de drets que, des de fa dècades, ens han ensenyat que el canvi és tant possible com inevitable.

No obstant això, condemnem fermament que si bé la nostra tasca és fonamental —i s’hauria de protegir i assegurar de manera legítima— s’ataca i es limita deliberadament i sistemàtica. Fa anys que la nostra feina es veu sotmesa a la criminalització i persecució que cada cop es perfecciona més. Aquestes es van adaptant a les possibilitats i tàctiques disponibles, aprofitant-se inevitablement de la tecnologia per silenciar. Aquesta repressió es materialitza per mitjà de múltiples expressions: atacs i amenaces que adopten múltiples expressions com agressions i amenaces verbals, vigilància i espionatge patrocinats pels estats, campanyes de difamació, amenaces i assetjament digital, litigis estratègics contra la participació pública (SLAPPS), incursions i atacs a les nostres oficines, censura, controls administratius excessius, limitació i retallades de finançament… en alguns casos, atacs que acaben amb l’exili, la decisió de deixar la nostra missió o fins i tot amb l’assassinat.

En els últims 7 mesos, han assassinat un nombre dolorós de defensores de drets humans a la Franja de Gaza. És important reconèixer que l’escalada de la repressió ens connecta: Israel utilitza i abusa de Palestina com a laboratori de proves d’opressió, tecnologia i vigilància de mètodes de control i separació de la població, tecnologia que posterioment s’acaba exportant en matèria d’ocupació arreu de la regió. Els equips de vigilància massiva, drons i tecnologia de reconeixement facial, cada cop més presents en la nostra quotidianitat, redueixen les possibilitats democràtiques i augmenten les inclinacions autoritàries. Però vivim en una roda constant, en què davant els atacs sistemàtics, continuem treballant per documentar les constants vulneracions de drets humans, massa nombroses per abastar-les en la seva totalitat. Som plenament conscients del profund cost i el desgast físic i psicològic que comporta en la nostra feina.

Vivim un temps realment aterridor: davant d’un dels pitjors episodis en la història més recent, la credibilitat dels organismes internacionals està en joc. El que passa a Palestina suposa un nou precedent que ens ensenya que cap indret del món és immune i està fora de perill. Estem sent testimonis del deteriorament de l’espai per defensar els nostres drets, convertint-lo en un espai cada cop més tancat i limitat.

Des del Sàhara Occidental fins a Egipte, del Líban a Tunísia, del Marroc a Síria, des de Còrsega a Itàlia, de l’Iraq a Grècia, de França al Kurdistan, de Palestina a l’Estat Espanyol, prenem la veu i el compromís col·lectiu de continuar lluitant perquè sabem que la nostra acció sacseja el món sencer, qüestiona el poder i fa d’altaveu, empoderant a les noves generacions a sumar-se a una altra història, que fa anys que s’escriu, per la defensa dels nostres drets. Si la repressió arreu del món s’estructura, relaciona i utilitza les mateixes eines i estratègies per reprimir i silenciar-nos, nosaltres ens alcem en un front, també compartit, contra l’autoritarisme i promoure el dret a defensar la vida a la Mediterrània.

L’escalada de l’autoritarisme a la regió i la persecució que vivim són inacceptables i esbossen una crisi global que requereix una resposta col·lectiva i immediata. Estem aquí i, davant la repressió a la qual ens enfrontem, renunciem a convertir-nos en actors passius. Davant la voluntat de trencar-nos i desmobilitzar-nos, ens alcem unides, i demanem als governs que assegurin la nostra protecció com a persones defensores dels drets humans. Aquesta ens permetrà continuar exercint la nostra tasca i missió.

Sense la nostra tasca, veu, dedicació i compromís, no només nosaltres estem en perill, sinó els milers de persones a les quals defensem i acompanyem.