Entitats de drets humans i de suport a persones preses rebutgen el pla d’actuacions per a augmentar la seguretat a les presons pactat pel Departament de Justícia amb els Sindicats de Funcionaris/es de Presons

El 22 de març de 2023 el Secretari General de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, i representants de diversos sindicats de funcionaris de presons, després d’una sèrie de protestes laborals que van incloure l’ocupació física d’oficines de direcció de Centres Penitenciaris, van signar un acord sindicat que inclou l’adopció de diferents mesures que afecten els drets fonamentals de les persones privades de llibertatsense que aquestes hagin estat escoltades, sense informar prèviament al Parlament de Catalunya i sense que s’hagi comunicat ni s’hagin tingut en compte els posicionaments de les entitats de drets humans i de suport a persones preses a Catalunya, assabentant-se’n les mateixes pels mitjans de comunicació.

Entre les mesures pactades en el marc d’una negociació laboral, s’inclouen les següents:

• Planificació d’un model de cel·les de seguretat reforçades als DERT-DS per incrementar els nivells de seguretat d’aquestes.
• Es realitzarà una prova pilot per a la incorporació de càmeres unipersonals d’ús per als treballadors de les presons.
• Es durà a terme una prova pilot sobre l’ús d’aerosols d’acció adequada per avaluar la seva eficàcia davant d’incidents localitzats en espais tancats amb anterioritat a l’entrada d’equips d’intervenció.
• Es desenvoluparà un nou sistema de distribució dels DERT a Catalunya de les persones sancionades o en primer grau.
• Es durà a terme un nou protocol i s’analitzarà quins mitjans d’ús de la força fer servir davant situacions de crisi, iniciant una prova pilot al CP de Joves durant el mes d’abril.

És altament preocupant que, un cop més, les reivindicacions sindicals d’índole laboral al sistema de presons de Catalunya es barregin amb decisions estructurals sobre les presons que afecten els drets fonamentals de les persones privades de llibertat. L’anterior Consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va pactar amb els sindicats de funcionaris/es la reforma de la Circular 2/2021 sobre contencions mecàniques, que suposava fer moltes passes enrere en el camí cap a una política de contencions 0 un any després d’haver-se aprovat l’anterior circular. Ara, l’actual Consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha pactat amb els sindicats de funcionaris/es, tan sols uns mesos després d’assumir el càrrec, la inclusió de noves mesures sobre la regulació de l’ús de la força a l’interior de les presons sense transparència, ni diàleg parlamentari ni amb les entitats de defensa de drets humans i de suport a les persones preses.

Després de molts anys de feina, les organitzacions de drets humans hem aconseguit que quan hi ha decisions rellevants en matèria d’ús de la força per part dels cossos policials al Parlament s’atorgui un lloc central al debat sobre quins tipus d’ús de la força han de dur-se a terme, així com els oportuns mecanismes de control que han d’implantar-se, com recentment es va demostrar a la Comissió d’Estudi del Model Policial. Cal sotmetre a control i autorització parlamentària la decisió de fer servir una nova arma o qualsevol mitjà que suposi l’ús de la força, i quins són els mecanismes de control que s’adopten en cas que s’aprovi el seu ús.

És per això que considerem molt greu l’actual deriva que s’està produint amb la incorporació de mitjans d’ús de la força en l’àmbit penitenciari, ja que les mesures, lluny d’acordar-se en seu parlamentària, després d’escoltar els diferents actors implicats, incloses les organitzacions de drets humans, s’estan prenent en el marc de negociacions laborals, sense tenir en compte que són mesures que afecten els drets fonamentals de les persones privades de llibertat. És especialment preocupant la incorporació d’una nova arma com l’ús d’esprais d’aerosols a l’interior dels centres penitenciaris o de qualsevol altre mitjà per fer servir l’ús de la força, la incorporació de càmeres individuals o la generació de nous protocols d’ús de la força. La regulació d’aquests elements té afectacions en drets fonamentals de les persones privades de llibertat, com el dret a la integritat física i psíquica o el dret a la intimitat, entre d’altres. És intolerable que les mesures esmentades no siguin sotmeses al degut control democràtic parlamentari, ignorant els avenços que s’han produït a Catalunya els darrers anys en relació amb els debats escaients per a decidir i controlar l’ús de la força.

Volem mostrar el nostre rebuig frontal, especialment, a l’aprovació d’un pla pilot que preveu l’ús d’esprais d’aerosols a les presons, de forma contrària al posicionament del Tribunal Europeu de Drets Humans, així com del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura. L’ús d’aquests esprais ha generat inclòs la mort de persones privades de llibertat en altres països, essent especialment arriscat per a persones amb problemes cardiorespiratoris. Així mateix, els efectes psicosocials i psicològics que pot generar el seu ús o l’amenaça del seu ús per a les persones presses són preocupants. Per acabar, és necessari destacar que no s’ha explicat quin tipus d’esprais exactament es volen fer servir durant la realització del pla pilot, ni tampoc quin serà el procés d’incorporació de l’arma, ni com s’han avaluat els seus potencials riscos, ni quins mecanismes de control s’han previst.

Per tot plegat,

• Exigim la retirada del pla pilot per a l’ús d’esprais aerosols a les presons de Catalunya i que en cap cas s’autoritzi l’ús d’aquest tipus d’esprais d’aerosols a les presons de Catalunya, complint així com els estàndards internacionals de drets humans en la matèria.
• Sol·licitem que la Conselleria de Justícia i la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima tingui una reunió àmplia amb les organitzacions de drets humans i de suport a persones preses a Catalunya.
• Sol·licitem als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya que es convoqui una sessió monogràfica de treball en el si de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya per analitzar l’impacte de les mesures plantejades, que es prevegi també la participació de les organitzacions de drets humans i de suport a les persones preses a Catalunya.

Entitats adherides:

• Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH)
• Alerta Solidària
• Associació de Famílies de Presos a Catalunya
• Comissió de Defensa de l’ICAB
• IACTA
• Institut de Drets Humans de Catalunya – IDHC
• Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans
• Justícia i Pau
• Observatori del Sistema Penal i Drets Humans – OSPDH
• Observa
• Xarxa Antirepressió de Familiars de Persones Detingudes