El Jutjat d’Instrucció núm. 7 de Barcelona denega la sol·licitud d’incoar un procediment sumari pel cas de Roger Español El Jutjat d’Instrucció núm. 7 de Barcelona denega la sol·licitud d’incoar un procediment sumari pel cas de Roger Español

El Jutjat d’Instrucció núm. 7 de Barcelona denega la sol·licitud d’incoar un procediment sumari pel cas de Roger Español

RESOLUCIÓ JUDICIAL

ESCRIT IRÍDIA

Irídia recorrerà i confia que l’Audiència Provincial corregeixi la resolució que impedeix que en el judici es valori si les lesions provocades a Roger Español per l’impacte d’una bala de goma van ser doloses o imprudents.

El Jutjat que instrueix la investigació per les càrregues policials de l’1 d’Octubre ha emès una resolució en la qual desestima la sol·licitud de conversió a sumari del cas de Roger Español. La sol·licitud s’havia realitzat ja que el tipus de procediment davant l’existència d’indicis sòlids que es podria haver comès un delicte de lesions dolós o imprudent com les que va tenir Roger hauria de ser un Sumari, tal com va passar amb el cas d’Esther Quintana.

El Jutjat entén que no existeixen indicis que acreditin que el tret busqués, ni tan sols en un marc de dol eventual, causar la lesió a Roger Español pel fet que la bala de goma primer va colpejar el terra. No obstant això, a part que entenem que el jutge instructor està realitzant una resolució en un moment processal no oportú sobre una qüestió que haurà de ser analitzada amb totes les garanties en el marc d’una visita oral, considerem que hi ha indicis clars de què es podria tractar d’una lesió dolosa tal com assenyalem en el nostre escrit de sol·licitud de conversió a sumari:

 

  • A partir de l’informe policial de Mossos, aquesta part ha pogut identificar que l’agent escopeter 110.843 dispara a Roger Español en tres ocasions diferents, sent la tercera la que finalment li causa la lesió objecte d’autos. Aquest element demostra, sens dubte, la intenció lesiva de l’agent en qüestió, donat que una distància altament perillosa dispara cap a ell de forma reiterada, fins a causar-li una greu lesió que li provoca la inutilització de l’ull dret.

 

  • Els agents antidisturbis estan especialment formats en el maneig de les escopetes de bales de cautxú, i per tant coneixen els suposats habilitants per al seu ús, les normes de seguretat i el seu potencial lesiu. Les escopetes són armes militars que s’utilitzen per a la gestió de l’ordre públic i poder arribar a causar la mort (de fet, des de l’any 1977 han mort 23 persones pel seu ús) i lesions molt greus, moltes d’elles als ulls precisament per la manera en la qual es disparen (de 43 ferits de gravetat des de l’any 1977, 22 persones han perdut l’ull o la visió de forma irreversible).

 

  • Tampoc es compleix la normativa sobre la matèria, contravenint la Circular del 3 de setembre de 2013, en la qual s’estableix que “quan sigui necessari utilitzar aquest tipus d’armes, s’haurà de fer a 50 metres”, només “en el cas d’haver d’utilitzar-les a distàncies inferiors”, s’efectuarà a “distàncies aproximades i superiors als 25 metres” i únicament en cas que “fos necessari, i de manera excepcional, per rebre agressions directes que comportin una perillositat extrema, es realitzarà el llançament dispsant l’arma amb les dues finestres de reducció de potència oberta i una distància no inferior a 15 metres aproximadament”.

 

  • L’Inspector 73861 va autoritzar l’ús de les bales de cautxú i va supervisar, controlar i permetre l’ús que n’estaven fent els seus agents i no va ordenar en cap cas el seu cessament, acceptant l’altíssima possibilitat que causessin lesions de gravetat entre els ciutadans congregats.

 

  • En aquest sentit, la distància a la qual efectua el tercer tret, el lesiu, és també un element absolutament determinant. Segons l’Informe pericial dels Mossos d’Esquadra obrant en folis 1334 i ss., l’agent es troba a una distància de 14,12 metres (pel que, tenint en compte la longitud de l’arma, el tret s’efectua a una distància encara menor), per tant efectua el tret en absoluta violació de la normativa i protocols que regulen aquest tipus d’armament. L’agent dispara sabent que la velocitat del projectil no permet que ningú es protegeixi del seu impacte una vegada disparat, assumint que podia causar lesions molt greus a qualsevol de les persones que es trobaven agrupades en aquell lloc i inclús buscant aquell objectiu en el cas de Roger Español, a qui era la tercera vegada que se’l disparava. 

Confiem plenament que l’Audiència Provincial assumirà els arguments de l’acusació particular de Roger Español que realitzem des d’Irídia i que s’incoarà un procediment sumari.