DESCARREGA L’INFORME

Avui presentem l’informe «Fent visible l’invisible: Impactes psicosocials de la violència institucional. La impunitat i la revictimització a revisió» amb un acte. El document, elaborat per l’equip de  psicòlogues de l’àrea psicosocial, analitza els impactes en la salut mental de les persones que han patit violència per part dels cossos i forces de seguretat de l’estat o altres agents amb funcions d’ordre públic. Per fer-ho, recull casos d’agressions a la presó, al CIE, durant protestes i a l’espai públic.

A la presentació hi participaran Natàlia Abrego i Elisenda Pradell, psicòlogues i autores de l’informe, que explicaran en què consisteixen aquests impactes. L’acte també comptarà amb els testimonis de tres persones afectades per aquest tipus de violència, que explicaran les seves experiències personals. Es tracta d’Óscar Alpuente, ferit amb una bala de goma a l’ull durant una celebració futbolística; Alejandra Rayas, que va rebre diversos cops de porra al cap l’1-O de 2017 i Mohammed Ezzakte, que va patir una agressió a l’espai públic.

L’informe ha estat elaborat a través de l’observació dels casos que han arribat a l’entitat durant els darrers anys. En el període de 2020 i 2021 s’han realitzat 274 intervencions relacionades amb els casos de litigi estratègic en que Irídia actua com a acusació popular o particular i 110 més en casos en que l’entitat efectua tasques d’assessorament i seguiment. En total, s’ha facilitat atenció psicològica en 384 ocasions. Aquestes atencions es fan sempre amb perspectiva psicosocial, que consisteix a situar els impactes no només en el subjecte sinó en el seu espai històric i social.

Entre els principals impactes psicosocials identificats en el curs d’aquesta recerca hi ha la revictimització, què es dóna quan la versió de la víctima és qüestionada o quan rep noves violències per part de l’administració pública en el curs de la seva denúncia. Això es vincula amb la deslegitimació personal i el dany a la dignitat de les persones. També un augment de la inseguretat a l’espai públic –amb reaccions de por davant la presència de cossos policials– i un trencament de les creences bàsiques de justícia o de la bondat de les persones que acostumen a estar integrades en l’imaginari col·lectiu. A més, quan hi ha lesions visibles especialment, l’autoestima i l’autoimatge també queden afectades. Per últim, s’ha detectat que aquests fets suposen una afectació per a la projecció de futur de les persones i un trencament del seu projecte vital, ja sigui per les alteracions en la seva salut física o mental, pel que suposa implicar-se en un procés judicial o pel protagonisme que pren l’agressió patida en la seva vida.  La impunitat – la manca de càstig davant aquestes agressions – que sovint acompanya aquests casos agreuja aquests impactes.

Per tot plegat, Irídia hem fet una sèrie de recomanacions a les institucions amb l’objectiu de prevenir els impactes psicosocials i millorar l’atenció a les persones que han patit violència institucional. En primer lloc, demanem que s’activin mecanismes de control efectius als cossos policials per facilitar els processos d’investigació que evitin la impunitat i generar mecanismes de reparació. També que els operadors jurídics no qüestionin els relats de les persones afectades ni el posin sota sospita. Per últim, demanen que es generi una unitat específica dins de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), especialitzada en el peritatge de casos de violència institucional, en la mateixa línia que la Unitat de Valoració Forense Integral (UVFI) en casos de violència de gènere.

En àmbits concrets, com les presons o el CIE, demanem que es revisin els protocols existents per garantir que es compleixin els drets humans i que s’atengui a nivell sanitari a qualsevol persona que ho necessiti per garantir la seva salut mental. Proposem adoptar mesures com fer un seguiment de la salut mental de les persones preses i formar els funcionaris en primers auxilis psicològics.