• Irídia i Òmnium recorreran la decisió i també estudien les vies internacionals per denunciar que l’Estat espanyol està desestimant totes les querelles per crims de lesa humanitat durant el Franquisme.

L’Audiència Provincial de Barcelona ha confirmat l’arxiu de la querella interposada per Carles Vallejo, amb el suport d’Irídia i Òmnium Cultural, per les tortures que el sindicalista va patir l’any 1970 a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana 43 a mans de la Brigada Político-Social. Irídia i Òmnium ja estan estudiant les vies internacionals per denunciar que els tribunals de l’Estat espanyol estan desestimant totes les querelles per crims de lesa humanitat durant el Franquisme.

La resolució es basa en els arguments habitualment esgrimits en els arxius de querelles per crims del Franquisme: la prescripció dels delictes i el principi de legalitat i irretroactivitat de les normes penals, segons el qual en el moment dels fets no existia com a tal el delicte de crims de lesa humanitat. En aquest cas, però, es destaca que la resolució de la Secció 8ª de l’Audiència Provincial de Barcelona coincideix amb el text presentat per l’equip jurídic d’Irídia pel què fa a la inaplicabilitat de la Llei d’Amnistia de 1977, tot i que en base a arguments diferents. Com explica la Laura Medina, advocada del cas: “L’Audiència Provincial considera que és un requisit imprescindible per a l’aplicació de la Llei d’Amnistia la prèvia declaració de responsabilitat penal d’una persona en concret i per un delicte en concret; des d’Irídia remarquem la seva inaplicabilitat perquè els crims de lesa humanitat, d’acord amb la normativa internacional dels drets humans, no són amnistiables i, a més, en cap cas, pot suposar un obstacle per iniciar una investigació penal”.

Per la seva part, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha considerat “inadmissible aquest nou arxivament, que se suma a una dinàmica, ja no només de no reparació, sinó de no reconeixement de les víctimes del Franquisme”. Per a Antich, la dinàmica judicial de no reconèixer els crims de lesa humanitat “ens obliga com a societat civil a seguir picant pedra per a mantenir viva la memòria democràtica i exigir la tan necessària reparació a les víctimes. Només així, amb memòria, veritat i justícia es podrà avançar en la construcció d’una veritable societat democràtica”. Irídia, en col·laboració amb Òmnium, recorreran la decisió de l’Audiència -que ha tardat un any en emetre una resolució al respecte-, argumentant que la gravetat dels fets requereix una resposta judicial que compleixi els estàndards internacionals de justícia transicional. Aquests estàndards estableixen que és essencial abordar els crims del passat a través de l’accés a la justícia i l’assoliment de la veritat, la reparació i les garanties de no-repetició. Segons Irídia, cap d’aquests drets s’està acomplint i els arxius de les querelles afecten directament les víctimes i les persones represaliades en el seu procés de reparació, tot perpetuant-se la impunitat.

En aquest cas, Irídia i Òmnium estan estudiant les vies internacionals per denunciar que els tribunals de l’Estat espanyol segueixen arxivant sistemàticament les querelles per crims de lesa humanitat durant el Franquisme. Això malgrat que, recentment, també la Fiscalia, d’acord amb el criteri de la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica, s’ha sumat als arguments de les acusacions particulars. En el cas de la querella de Carles Vallejo, el Ministeri Fiscal va posicionar-se a favor d’admetre-la a tràmit i va assenyalar “l’obligació de garantir no només el dret a la justícia, sinó també el dret a veritat i a la reparació de les víctimes”. També la Generalitat de Catalunya es va personar com a acusació popular en aquest cas.

La querella de Carles Vallejo és la primera de l’Estat espanyol presentada després de l’entrada en vigor de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica (LMD), segons la qual, s’hauria de “garantir la tutela judicial en els procediments encaminats a l’obtenció d’una declaració judicial sobre la realitat i les circumstàncies de fets passats determinats relacionats amb les víctimes”. Tot i que la LMD assenyali com a fonamental el dret a l’accés a la justícia per part de les víctimes, totes les querelles presentades en aquest marc legislatiu, han acabat arxivades, perpetuant així la impunitat dels crims del Franquisme. Els fets denunciats a la querella s’ubiquen a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana 43, centre de la repressió franquista a Barcelona que, des de fa dècades, les entitats memorialistes i de drets humans exigeixen que es converteixi en un centre de memòria i d’interpretació de la tortura.