L’Estat espanyol continua negant-se a investigar judicialment els crims del franquisme
[COMUNICAT DE CEAQUA, AMNISTÍA INTERNACIONAL I IRÍDIA]
El passat 10 de maig el PSOE va impedir al Senat l’avenç d’una iniciativa legislativa que pretenia introduir al Codi Penal el principi de legalitat, que permetria acabar amb el sistema d’impunitat dels crims comesos durant el franquisme
Un dia abans, la Red CEAQUA rebia la inadmissió i conseqüent arxiu de la querella presentada a Pamplona per les tortures denunciades per Maria Concepción Edo Gil, en un context de crims contra la humanitat
El passat 10 de maig es va rebutjar al Ple del Senat la consideració d’una iniciativa legislativa que pretenia modificar el Codi Penal per a introduir-hi el principi de legalitat des de la perspectiva del Dret Internacional dels Drets Humans.
Aquesta iniciativa pretenia eliminar un dels obstacles principals que invoquen reiteradament els Jutjats i Tribunals espanyols per a investigar i enjudiciar els crims franquistes, en principi de legalitat. Aquest principi està recollit en diferents Tractats i Convenis Internacionals subscrits i ratificats per l’Estat espanyol, entre d’altres el Pacte Internacional de Drets Civils i el Conveni Europeu de Drets Humans.
Per a CEAQUA, Amnistia Internacional i el Centre per la Defensa dels Drets Humans – Irídia, es tracta d’un pas més per bloquejar la investigació i l’enjudiciament dels crims franquistes.
Aquest rebuig a facilitar la investigació judicial al Senat coincideix amb la notificació, el 9 de maig, de la inadmissió, i conseqüentment arxiu, de la segona querella presentada des de l’entrada en vigor de la nova Llei de Memòria Democràtica (a l’octubre de 2022). La querella, presentada als jutjats de Pamplona, denunciava les tortures que María Concepción Edo Gil va rebre després de la seva detenció l’any 1973 per repartir octavetes d’un sindicat.
La inadmissió de la querella de María Concepción Edo Gil ressaltava la importància de la iniciativa legislativa duta al Senat com una eina efectiva per a lluitar contra la impunitat dels crims del franquisme, encara vigent a l’Estat espanyol, garantint la investigació dels fets.
La presa en consideració va ser rebutjada com a conseqüència del vot en contra del grup del Partido Socialista Obrero Español – PSOE que, en aquesta matèria, es va alinear amb la posició mantinguda, entre d’altres, pels grups del Partit Popular, Vox i Ciutadans, impedint que continuï la seva tramitació parlamentària. Ja al mes de març de 2022, aquesta iniciativa va ser rebutjada al Congrés dels Diputats també amb el vot en contra del PSOE.
La iniciativa ha estat recolzada al Senat per un ampli i divers conjunt de forces parlamentàries territorials que van votar a favor: Esquerra Republicana de Catalunya, Partido Nacionalista Vasco, Junts per Catalunya, Agrupación de Electores Teruel Existe, Euskal Herria Bildu, Más Madrid, Més per Mallorca y Compromís. Aquesta mateixa iniciativa també va ser recolzada al Congrés dels Diputats al març de 2022 per forces parlamentàries que actualment no tenen representació al Senat: la Candidatura d’Unitat Popular – CUP, Unidas Podemos i el Bloque Nacionalista Galego.
El PSOE considera que, amb l’actual Llei de Memòria Democràtica, els drets de les víctimes que van patir greus vulneracions de Drets Humans durant al dictadura franquista i la Transició, i dels seus familiars, estan reconeguts i materialitzats.
Des de CEAQUA, Amnistía Internacional i el Centre per la Defensa dels Drets Humans – Irídia, es valora que això no és així. El dret a la justícia continua sent negat pels Jutjats i Tribunals de l’Estat espanyol. Les organitzacions manifesten que després de l’entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica continuen existint els mateixos obstacles legislatius que demostren la poca voluntat i compromís polític per assegurar i protegir el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició a l’Estat espanyol. En són una prova les dues últimes resolucions d’arxiu dictades per diferents Jutjats espanyols en relació amb la interposició de querelles criminals on es denunciaven crims franquistes constitutius de crims contra la humanitat, querelles interposades un cop havia entrat en vigor l’actual Llei de Memòria Democràtica:
- Auto del Jutjat d’Instrucció número 1 de Ferrol, a càrrec de la Magistrada Dña. Ana González Lorenzo, Jutgessa Degana d’aquests Jutjats, amb data de 3 d’abril de 2023 on es va acordar el sobreseïment lliure i arxiu de les actuacions per prescripció dels delictes objecte de denúncia – assassinat l’any 1975 de Xose Ramón (Moncho) Reboiras, en un context de crims contra la humanitat. En aquest auto, després de citar diferents resolucions judicials prèviament dictades per altres Jutjats i Tribunals espanyols, la Jutgessa considera que els raonaments continguts en les mateixes continuen sent aplicables a dia d’avui i que no es veuen alterats pel que disposa la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
- Auto del Jutjat d’Instrucció número 1 de Pamplona, a càrrec de la Magistrada Dña. María Teresa Reta Cárcamo, amb data de 27 d’abril de 2023, on s’acorda el sobreseïment provisional i l’arxiu de la querella interposada per Concepción Edo Gil on denunciava les tortures patides durant el franquisme, igualment en un context de crims contra la humanitat, esmentat amb antelació. Aquest auto, menystenint a la querellant i a la resta de persones que van patir greus violacions de drets humans durant el franquisme, així com les disposicions més bàsiques del Dret Internacional dels Drets Humans considera, en dues línies d’argumentació, que els fets es troben prescrits.
En definitiva, aquesta setmana, al Senat, el PSOE amb al seu vot en contra ha reforçat aquest tipus de resolucions judicials que tan severament han estat censurades des del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, mantenint i sostenint polítiques d’impunitat que deixen en el més absolut desemparament i oblit, un cop més, a les víctimes de la dictadura franquista i la Transició.
Tot i el temps transcorregut des que van ser comesos aquests crims, i tot i ser conscients de les dificultats que comporta revertir una política d’impunitat i oblit sostinguda per l’Estat espanyol en el seu conjunt, CEAQUA afirma que no deixarà de demandar i exigir el reconeixement del dret efectiu a la Justícia de les víctimes de la dictadura i la Transició.