Vuitè aniversari de l’entrada en vigor de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa.

En tot aquest temps, les autoritats han interposat al menys 250.300 sancions basades en articles que afecten el dret a la protesta pacífica i han multat a una desena d’organitzacions socials que no representen cap perill per a la seguretat ciutadana.

Les organitzacions Amnistia Internacional, Greenpeace, Irídia, Novact, Defender a Quien Defiende, Comisión Legal Sol, Rights International Spain i la plataforma No Somos Delito, sol·liciten als partits polítics que atenguin de manera urgent les recents recomanacions de la Comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, que va subratllar com l’aplicació de la Llei Mordassa i d’alguns articles del Codi Penal segueixen tenint un impacte negatiu sobre l’exercici dels drets a la llibertat de reunió i d’expressió, especialment sobre defensores de drets humans i periodistes, generant un efecte desmobilitzador en la ciutadania.

Tots els partits haurien de rebutjar que avui en dia sigui sancionable quasi qualsevol conducta en el marc d’una protesta pacífica, com indica la Comissió de Venència del Consell d’Europa, o que quedin impunes les actuacions il·legals d’agents de les forces de seguretat que s’excedeixen en les seves funcions. També haurien de rebutjar que la manifestació espontània pugui ser objecte de sanció, o que les identificacions i registres de manifestants siguin arbitràries o que l’ús de la força per part de la policia sigui excessiu i no proporcional a l’amenaça.

Des de l’aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi Penal el 2015, al menys deu organitzacions han estat multades per reclamar pacíficament els seus drets o denunciar vulneracions de drets de tercers; entre elles, Greenpeace, Irídia i Amnistia Internacional. Cap d’aquestes organitzacions suposa una amenaça per a la seguretat ciutadana i, en canvi, han estat sancionades econòmicament com a conseqüència de la seva activitat quotidiana, centrada en la defensa dels drets humans i el medi ambient. A més, també han estat sancionades més de 250.000 persones, moltes d’elles activistes i periodistes, per exercir pacíficament el seu dret a la protesta o tractar de documentar l’actuació policial.

Aquest escenari mostra l’estat precari del dreta a la protesta a Espanya, motiu pel qual els partits polítics s’haurien de comprometre a reformar la Llei Mordassa, els articles més lesius del Codi Penal i prohibir l’ús de pilotes de goma per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i policies autonòmiques, en els primers sis mesos de legislatura; ja que aquests són alguns dels factors que més incideixen en l’exercici de drets humans com el dret de reunió i la llibertat d’expressió.

Així mateix, a la pràctica continua la discriminació i la indefensió de col·lectius vulnerables, com persones refugiades i migrants, per culpa de les identificacions per perfil racial i ètnic.

La modificació de la Llei Mordassa no por demorar-se més

Davant de la convocatòria d’eleccions generals per al proper 23 de juliol, les organitzacions reclamen a tots els partits polítics la protecció del dret a la protesta com a part central als seus programes electorals. “És necessari que facin realitat el compromís assumit per escrit davant la societat civil al febrer de 2015 i acabin la feina que fan començar durant l’última legislatura. Els partits van estar a prop d’aprovar una reforma, però, finalment, el bloc que sostenia la legislatura i era partidari de la modificació no va assolir un acord i aquesta llei segueix en vigor”, assegurem des de les organitzacions.

“Avançar en drets no és una qüestió partidista ni ideològica: afecta totes les persones, al seu dia a dia; al respecte de les seves opinions, siguin quines siguin; i a l’exercici de la seva pròpia llibertat de manifestar-se”.

Les discrepàncies entre els partits favorables a la reforma (PSOE, PNV, Unidas Podemos, ERC, EH Bildu i Junts) es van centrar en tres articles i una disposició addicional. En concret, els referits a l’ús per part de les Forces de Seguretat de l’Estat de material antidisturbis i, en particular, de les pilotes de goma (article 23); el que fixa les sancions per faltes de respecte als agents (article 37.4); el que sanciona “la desobediència o resistència a l’autoritat o als seus agents” (article 36.6), i la disposició addicional que avala els rebutjos, coneguts com a “devolucions en calent”, de migrants a les fronteres terrestres i marítimes de Ceuta i Melilla.

“Un cop més, recordem que les autoritats han de garantir, per sobre de tot, els drets de les persones que alcen la veu, expressen els seus desacords amb polítiques gubernamentals i defenses els seus drets reunint-se de manera pacífica, sense por a veure’s afectades per actuacions arbitràries de les forces de seguretat o a ser criminalitzades”.

Codi penal i pilotes de goma

D’altra banda, els delictes del Codi Penal que afecte al dreta a la protesta han d’estar definits de manera precisa per no criminalitzar indegudament actes de desobediència civil pacífica, ni imposar penes desproporcionades. Per exemple, el delicte de desordres públics, recentment modificat, ha d’assegurar que només es castiguen actes greus de violència, sense que es pugui sancionar la protesta pacífica dels moviments socials, com els que defensen el dret a l’habitatge o protesten contra la crisi climàtica.

Les organitzacions recorden que a Espanya les pilotes de goma haurien d’estar prohibides, per ser intrínsecament imprecises i indiscriminades en la seva trajectòria, per la manca de traçabilitat que impedeix conèixer quin agent dispara i per l’elevat risc de causar lesions greus que el seu ús comporta. Aquest tipus de projectils no han estat dissenyats com a eines de control de masses i, per això, mai haurien d’emprar-se per dispersar als qui es manifesten de manera pacífica. Cal apuntar que fer-se servir amb el propòsit de castigar poy arribar a constituir un acte de tortura.

En les últimes duesdècades l’ús de projectils d’energia cinètica, com pilotes de goma, per part de les Forces i Cossos de Seguretat ha registrat la mort d’una persona, Iñigo Cabacas, i 24 han patit lesions greus, moltes d’elles oculars. Així mateix, l’ús d’aquests projectils ha pogut contribuir a la mort de desenes de persones més en les tragèdies del Tarajal (2014) i Melilla (2022).