DESCARREGA L’INFORME “VULNERACIONS DE DRETS HUMANS AL CIE 2021” (CAT)

Aquest 2021 les visites al CIE han estat restringides durant 6 mesos: només hi podrien entrar advocats/des a petició dels interns i amb restriccions. Ni ONGs ni familiars hi tenien accés. Durant aquest període van donar-se situacions tan greus com una vaga de fam de 41 interns. Aquest és un exemple rellevant de com s’ha obstaculitzat la tasca de monitoreig i denúncia de vulneracions de drets. Situacions com aquesta i com les dificultats que ha trobat l’equip d’advocats per accedir al centre – arribant a impedir-se la seva entrada en dues ocasions- , constitueixen una vulneració del dret de defensa dels interns. Això continua un cop interposada la denúncia: els Jutjats triguen a ordenar les diligències d’investigació necessàries i acaben arxivant la denúncia quan la persona és deportada, fent servir aquest fet com a excusa.

D’altra banda, al CIE també es vulnera el dret a la salut, ja que l’atenció que s’ofereix és insuficient i sense prou garanties. Els serveis sanitaris van a càrrec d’una empresa privada, Clínica Madrid, contractada per la direcció. El més greu d’aquesta situació és que el fet que una empresa privada sigui la gestora de la salut al CIE suposa una manca d’independència a l’hora de recollir lesions provocades per situacions de violència institucional; ja que l’empresa depèn del mateix cos de Policia Nacional que s’encarrega de la gestió del centre. S’han detectat ingerències de la direcció del centre i informes incomplets i sense signatura. Per això demanem que la gestió de la salut al centre s’integri dins el Servei Català de la Salut i pertanyi a la xarxa pública, garantint independència professional i una qualitat igual a la de la resta de la ciutadania.

Això hauria de servir també per evitar que una mesura tan greu com l’aïllament s’apliqui per motius sanitaris. L’aïllament s’ha utilitzat tant amb motivacions punitives com amb l’excusa de la COVID-19, en casos de contacte estret o positiu, sense que existeixi cap mena de control ni regulació sobre les seves causes o condicions, i acompanyat de mesures de contenció com a càstig. A més, s’ha fet servir en casos amb risc de suïcidi, posant en perill la persona. En total, l’aïllament s’ha fet servir en 84 ocasions al conjunt de l’Estat: 72 al CIE de Barcelona. És una xifra desproporcionada: en el mateix període al CIE de Madrid es va utilitzar només 6 cops.

Els interns relaten condicions inhumanes i degradants tant per l’espai com pel tracte rebut per part dels agents. Un dels afectats explica que va estar aïllat 24 hores al dia durant 10 dies en una cel·la molt petita i sense mobles, llit, lavabo, ni llum natural, per ser positiu de COVID-19. En aquesta línia, al juny es va fer viral el cas d’un home que es va autolesionar donant-se forts cops de cap contra parets i finestres i com a resposta va ser immobilitzat per 7 funcionaris. Els agents van aplicar-li una contenció mecànica lligant-lo de mans i peus a terra i posant-li un casc amb visera al cap durant més de 3 hores. Aquest és un dels 6 casos per violència institucional al CIE que porta Irídia.

L’entitat celebra com a victòries importants les reobertures de 4 denúncies arxivades per casos en que els denunciants havien estat deportats abans de prendre’ls-hi declaració. Destaquem una resolució de l’Audiència Provincial de Barcelona què recull la necessitat que es realitzi una tutela judicial reforçada en els casos de maltractaments i tortures i que es faci un esforç indagatori en situacions en que hi ha poques proves, començant per la importància de prendre declaració a la víctima. També apunta irregularitats com la inexistència de càmeres de videovigilància en alguns punts de l’interior del CIE sense explicació, o la manca d’exhaustivitat dels informes realitzats pel Servei Mèdic del Centre. Es preveu que un dels denunciants, amb qui Irídia ha pogut contactar, declari per videoconferència des del seu país d’origen.

També destaquem que 4 anys més tard han acabat de declarar els onze agents del Cos Nacional de Policia investigats per una denúncia de 2017: vàries persones van denunciar haver patit agressions greus en espais del Centre on no hi havia càmeres de videovigilància per un intent de motí. Existeixen imatges de les lesions; informes mèdics i gravacions de càmeres dels passadissos del Centre on es veuen actuacions antireglamentàries dels agents. Durant les seves declaracions, els agents investigats no van contestar a les preguntes de l’acusació particular d’Irídia: van mantenir una versió exculpatòria de la seva actuació i van explicar que no només no van ser sancionats, sinó que van ser felicitats per la seva actuació el dia dels fets.

Acabem l’informe reclamant més transparència al Ministeri d’Interior; una regulació concreta per als CIEs pel que fa a l’ús de l’aïllament i les contencions mecàniques; que hi hagi més intèrprets i traductors disponibles per facilitar la comunicació entre els interns i els metges o advocats; i una millora en la gestió de la salut, que hauria d’encarregar-se a la Generalitat de Catalunya. Per acabar, demanen que es garanteixi el dret a la defensa de les persones internes i que no es repeteixin situacions com les d’aquest 2021, en què s’ha impedit a entitats de drets humans i a advocats/des accedir al centre.