Un total de 200 entitats demanen al Govern i als grups parlamentaris la prohibició de les bales de goma Un total de 200 entitats demanen al Govern i als grups parlamentaris la prohibició de les bales de goma

Un total de 200 entitats demanen al Govern i als grups parlamentaris la prohibició de les bales de goma

Les organitzacions adherides al manifest que va acompanyar la publicació de l’informe Stop Bales de Goma consideren urgent que es deixin de fer servir les bales de goma. Aquesta tarda Irídia, Novact i persones de la plataforma estatal Stop Balas de Goma, que han perdut un ull pel seu ús, traslladaran aquesta petició al Congrés dels Diputats.

Avui a les 18h tindrà lloc un acte a la Sala Clara Campoamor del Congrés dels Diputats en que intervindran persones afectades per l’ús de bales de goma, com Ester Quintana, Carles Guillot o Roger Español, totes elles part de la plataforma estatal Stop Balas de Goma. També hi participaran Serlinda Vigara, en representació de Novact, i Anaïs Franquesa, d’Irídia, les entitats de defensa dels drets humans autores de l’informe Stop Bales de Goma. Totes elles traslladaran als diputats i diputades la necessitat de prohibir les bales de goma, ja que s’ha demostrat que són tremendament lesives, podent provocar inclòs la mort.

La campanya Stop Bales de Goma arriba al Congrés recolzada per un manifest a favor de la prohibició d’aquests projectils signat per 200 organitzacions, nacionals i internacionals, tals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura, l’Asociación Libre de Abogadas y Abogados, SOS Racisme, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau o l’Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía.

A més, Irídia, Novact i Stop Balas de Goma han enviat aquest matí una carta al Ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per reforçar la seva sol·licitud. Cap recordar que el Ministeri d’Interior va donar a conèixer fa menys d’un mes la compra de 60.000 noves unitats de bales de goma. Aquesta notícia va arribar en ple debat parlamentari sobre la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana (coneguda com a Llei Mordassa), en què un dels punts clau és justament la possibilitat de prohibir aquest tipus d’armament. Tant és així, que alguns grups parlamentaris ho han situat com a línia vermella per a votar a favor o en contra de la reforma de la llei.

Aquesta tarda Serlinda Vigara, de Novact, i Anaïs Franquesa, d’Irídia, presentaran algunes xifres i conclusions de l’informe per tal d’argumentar la necessitat de deixar de fer servir les bales de goma. Tal com consta al document, en els darrers 20 anys hi ha hagut més de 40 persones que han patit lesions de diferent gravetat pel seu ús. D’aquestes, Íñigo Cabacas va morir després de rebre un impacte directe a la zona del cap durant una celebració futbolística; i catorze persones més van perdre la vida pel seu ús indirecte quan intentaven arribar nedant a les costes del Tarajal. A més, en 11 casos la persona afectada ha perdut la visió d’un ull. Es tracta de lesions molt greus i que contravenen drets fonamentals.

Per part seva, exEster Quintana, Carles Guillot i Roger Español exposaran un cop més els seus casos. És important recordar què el de Roger Español és l’únic cas fins ara en què s’ha pogut identificar l’autor del tret (la seva causa continua en fase d’instrucció). Pel que fa a la resta d’afectades: l’autor mai ha estat jutjat, i només en el cas de la mort d’Íñigo Cabacas es va condemanr a un comandament policial, sent aquesta l’única condemna per l’ús de bales de goma a l’Estat espanyol. Tal com apunten les persones afectades, la manca de traçabilitat d’aquests projectils acaba derivant en un alt percentatge de casos en impunitat. No es garanteix, així, el dret de les víctimes a la justícia, la veritat, la reparació i les garanties de no repetició dels fets. Per això, les afectades, així com les entitats de drets humans, demanen una millora dels mecanismes de control i rendició de comptes dels cossos policials.

D’altra banda, des de la plataforma Stop Balas de Goma es vol visibilitzar també l’impacte psicosocial que tenen en les persones afectades les lesions causades per aquests projectils. A més, l’organització vol posar èmfasi en la responsabilitat política de l’ús de les mateixes, i com la reparació cap a les persones afectades no és només una qüestió jurídica o patrimonial, sinó també política.

Per últim, cal recordar un cop més que aquest armament no respecta els principis bàsics d’ús de la força, sota la perspectiva del dret internacional dels drets humans. Les recomanacions de l’ONU sobre l’ús d’aquesta munició (en concret, el document titulat Orientacions de Nacions Unides sobre l’ús d’armes menys letals en el manteniment de l’ordre), constaten que “disparar projectils fent-los rebotar a terra causa un risc inacceptable de lesions greus degut a la imprecisió resultant” i que aquests “no haurien de dirigir-se al cap, la cara o el coll”. En el cas de l’Estat espanyol, s’han donat situacions de lesions greus a les zones superiors del cos (cap, ulls…), així com pel rebot.