• La denúncia arriba després de l’arxivament de la causa contra dos agents dels Mossos d’Esquadra acusats de fals testimoni per acusacions falses contra periodistes i s’emmarca en la campanya #ProuMentidesPolicials

L’Audiència Provincial de Barcelona ha acordat l’arxivament de la causa contra un excaporal i un sergent dels Mossos d’Esquadra investigats per presumptes delictes d’acusació i denúncia falsa i de fals testimoni contra dos periodistes. La resolució revoca el criteri del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona, que havia conclòs que existien prou indicis per portar el cas a judici, i també contradiu el posicionament de la Fiscalia i de l’acusació particular exercida per Irídia.

Un cop finalitzat el procediment penal, Irídia ha presentat avui una queixa formal davant la Direcció General de la Policia reclamant l’obertura d’un expedient disciplinari respecte d’un dels agents implicats —el sergent del cos, que continua en actiu exercint les seves funcions amb normalitat des dels fets— atès que considera que els fets denunciats són constitutius d’una falta disciplinària molt greu. L’altre agent que havia estat investigat penalment —el caporal— ja no és membre del cos policial. 

La causa forma part de la campanya #ProuMentidesPolicials, impulsada per Irídia, el Grup de Periodistes Ramon Barnils – Mèdia.cat, amb el suport de l’organització internacional Free Press Unlimited, per denunciar les traves policials a l’exercici del periodisme i la situació de desprotecció que viuen els professionals de la informació quan cobreixen mobilitzacions socials a la via pública. Aquestes traves han quedat exemplificades en els darrers anys a través de les dades del Mapa de la Censura. 

Antecedents: una querella per falses acusacions policials derivada de dues causes judicials contra periodistes 

Els fets es remunten a la quarta nit de protestes contra el desallotjament del Banc Expropiat de Barcelona, el 26 de maig de 2016. Durant una càrrega policial, el periodista Jesús Rodríguez va ser colpejat amb el bastó policial per un agent dels Mossos d’Esquadra, causant-li una lesió a la cama i una fractura en un dit de la mà que posteriorment el metge forense va determinar com a irreparable, amb una limitació funcional del 50%. L’any 2021, l’agent va ser condemnat a dos anys de presó. La sentència va concloure que l’agressió havia estat gratuïta i fruit d’un ús injustificat de la força policial. Els testimonis de diversos periodistes presents van desmentir la versió policial amb què els agents havien intentat justificar l’actuació.

Aquella mateixa nit, un dels agents de l’operatiu va patir una lesió al tendó d’Aquil·les i va acusar el fotoperiodista Isidre Garcia Puntí d’haver-li llançat una tanca i d’haver-li provocat la lesió. L’acusació particular, exercida per aquest agent, demanava quatre anys de presó i una indemnització de 69.000 euros per al fotoperiodista. Tres anys més tard, el jutjat el va absoldre i va considerar provat que ni ell ni cap altra persona havia llançat cap tanca contra l’agent aquella nit, en una resolució molt contundent. 

La Sentència recollia de forma contundent com del visionat de les gravacions es constata que cap persona havia agafat i llançat la tanca contra l’agent i que la lesió s’hauria produït per causes alienes a cap llançament, entre elles, l’existència d’una malaltia preexistent crònica i degenerativa dels tendons. 

Segons la querella impulsada per Irídia, ambdós casos estan vinculats perquè l’agent que va patir la lesió al tendó d’Aquil·les hauria sostingut que el periodista l’havia agredit amb una tanca metàl·lica en tots dos judicis: primer, per acusar falsament el fotoperiodista Isidre Garcia Puntí i, posteriorment, per encobrir l’agressió policial contra Jesús Rodríguez. 

A més, tot i que el primer procediment ja havia conclòs amb una sentència absolutòria que descartava el llançament de cap tanca per part del periodista, el sergent amb TIP 7828, coneixent la seva falsedat, va reiterar aquella mateixa versió un any més tard durant el judici pel cas de Rodríguez per exculpar el seu company del cos policial. 

Les imatges enregistrades per periodistes durant el desallotjament van resultar determinants tant per acreditar la innocència d’Isidre Garcia Puntí com per sustentar la condemna de l’agent que va agredir Jesús Rodríguez. Segons Irídia, el cas evidencia la importància de la tasca periodística en contextos de protesta i actuació policial.

El resultat de la investigació penal i l’arxiu de les actuacions

Arran de la interposició de la querella i la investigació penal posterior, el Jutjat va apreciar prou indicis per enviar tots dos agents a judici pels presumptes delictes de fals testimoni i denúncia falsa. Tant la Fiscalia com Irídia, exercint l’acusació particular, van donar suport a l’obertura de judici oral, oposant-se al recurs d’apel·lació interposat per la defensa dels agents i arribant fins i tot a formalitzar escrit d’acusació.

Finalment, però, l’Audiència Provincial de Barcelona ha acordat l’arxivament de la causa estimant el recurs presentat per la defensa dels agents. Segons Irídia, en una resolució sense precedents —tant pel contingut de la decisió com pel temps rècord en què es produeix—, l’Audiència Provincial revoca una resolució d’instància exhaustivament fonamentada. En la resolució s’entra a valorar aspectes relacionats amb el dol subjectiu que haurien hagut de ser objecte de judici oral, indicant: “de la jurisprudència transcrita és patent que no qualsevol manifestació que pugui titllar-se de contrària a la veritat mereixeria ser considerada constitutiva de delicte”. Si bé no posa en dubte que hi haguessin manifestacions, per part dels investigats, que fossin contràries a la veritat, considera que els fets no tenen rellevància suficient per la via penal i tanca definitivament el procediment sense possibilitat de recurs. 

Queixa davant la Direcció General de Policia

La queixa —presentada per Irídia, el Grup de Periodistes Ramon Barnils – Mèdia.cat i els dos periodistes davant la Direcció General de la Policia—, reclama que els fets es posin en coneixement de la Comissaria General d’Investigació Interna i Afers Disciplinaris, perquè, més enllà del recorregut penal del cas, s’activin els mecanismes administratius i disciplinaris previstos per investigar i sancionar conductes constitutives de faltes administratives molt greus. 

En aquest sentit, la queixa interpel·la directament els mecanismes de supervisió interna i reclama transparència sobre les mesures adoptades fins ara per l’administració policial.

“Quan hi ha indicis que agents policials haurien faltat a la veritat en procediments relacionats amb agressions a periodistes, l’administració no pot limitar-se a esperar el resultat penal. Té l’obligació d’investigar i actuar”, assenyala Irídia.

Les entitats consideren que aquest cas s’emmarca en un context més ampli de vulneracions de drets vinculades a la cobertura periodística de mobilitzacions socials i dispositius policials, incloent-hi agressions, identificacions arbitràries o denúncies instrumentals contra professionals de la informació.

“La conducta denunciada en la queixa és especialment greu, no només perquè ha afectat directament les esferes personals, morals, professionals i econòmiques dels periodistes, sinó perquè projecta una afectació directa sobre el conjunt de la ciutadania i el seu dret a la informació. A més, es tracta de situacions que poden afectar la integritat i la credibilitat institucional dels cossos policials”, assenyala el Grup de Periodistes Ramon Barnils.

De fet, l’agent amb TIP 7828 hauria intervingut, almenys, en dos procediments judicials més contra activistes o persones vinculades a contextos de protesta social o política: es tracta  dels casos del “Carles de Sants” i d’Oriol Calvo; així com hauria protagonitzat també un operatiu controvertit el 2019 al barri de Poble-Sec per la seva connivència amb l’empresa Desokupa.

Aquests episodis no constitueixen fets aïllats, sinó pràctiques recurrents que evidencien les dificultats per identificar, denunciar i depurar responsabilitats davant possibles irregularitats policials. L’entitat alerta també de l’impacte que aquesta situació té sobre l’exercici del periodisme al carrer i sobre el dret a la informació.