«Em pregunto quin és el límit d’aquesta crueltat»: un supervivent del 24J recorre l’arxiu de la seva querella contra la Guardia Civil

Un jutjat de Melilla reconeix que els fets són delicte, però arxiva la causa per autor desconegut sense haver investigat. Irídia ha presentat un recurs

Mahamat, supervivent de la massacre del 24 de juny de 2022 a la frontera de Melilla i cofundador de Refugees in Libya, ha denunciat avui la impunitat dels fets en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’han acompanyat Irídia, l’European Center for Constitutional and Human Rights (ECCHR), el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona i Regularització Ja. El 15 d’octubre, un jutjat de Melilla va arxivar provisionalment la seva querella: reconeix que els fets són delicte, però diu que no es poden atribuir a ningú.

Mahamat ha explicat que, per com el van tractar els agents, semblava que no tenia dret a demanar asil i que l’únic que li esperava era ser colpejat i expulsat. «Aquell dia vaig perdre la dignitat, amb les mans lligades. Em pregunto quin és el límit d’aquesta crueltat», ha afirmat. Va fugir del Sudan quan tenia set anys i va passar pel Txad, Líbia, Algèria i el Marroc abans d’arribar a la frontera de Melilla. «No viatgem per gust. Busquem un lloc segur».

Mahamat ha recordat el seu millor amic, que va desaparèixer aquell dia: «Anàvem i somiàvem junts. M’ha deixat un forat que em fa preguntar-me quan aconseguirem justícia». També ha explicat que encara rep missatges de les famílies de les víctimes: «Em pregunten si són vius, si són a la presó. Jo no puc donar respostes. Només sé que molts van caure davant meu».

«No pararem fins que hi hagi justícia i una reparació real, per als qui van arribar i per als qui es van quedar pel camí», ha conclòs Mahamat.

Què denuncia la querella

Irídia porta el cas amb els seus socis internacionals: l’ECCHR, PRO ASYL i el Digital Freedom Fund (DFF). Va presentar la querella el 23 de desembre de 2025 contra un dels comandaments de l’operatiu, que està identificat, i contra els agents que van intervenir. Els fets podrien ser constitutius de tortures, lesions agreujades, omissió del deure de socors i prevaricació administrativa, amb les agreujants de racisme i d’abús de la condició d’agents de l’autoritat.

Mahamat va dir als agents que volia demanar asil i que tenia l’estatut de refugiat reconegut per l’ACNUR. Mentre era a terra, retingut i obeint ordres, un agent el va colpejar al cap amb la porra i li va causar un traumatisme cranioencefàlic amb pèrdua de coneixement. Després el van mantenir hores emmanillat entre persones ferides i mortes i el van retornar per la força al Marroc, sense cap procediment. A més, van impedir que la Creu Roja l’atengués. Un peritatge del Centre Sira fet segons el Protocol d’Istanbul conclou que el seu relat és altament consistent.

Un arxiu sense investigar

El jutjat va trigar cinc mesos a obrir el procediment. Ara l’arxiva sense haver ordenat cap de les diligències sol·licitades per identificar els agents, com els quadrants del dispositiu o les imatges de les càmeres, de l’helicòpter i del dron. Tampoc no ha pres declaració a la víctima ni ha respost la petició d’acumular la causa a la investigació oberta pel 24J.

«S’arxiva per autor desconegut sense haver fet cap investigació per conèixer-lo. És una frontera tecnificada per vigilar persones migrants, però que no funciona quan cal investigar tortures», ha explicat Laura Medina, advocada d’Irídia. Medina també ha criticat la Fiscalia, que exigeix a la víctima proves que els mateixos agents li van impedir obtenir: «Un cop més, qui havia de protegir la víctima li ha acabat girant l’esquena».

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya 14 vegades per vulnerar la prohibició de la tortura, 13 de les quals per no haver investigat de manera efectiva. «Arxivar sense investigar és garantir la impunitat», ha conclòs Medina.

Una impunitat que va més enllà de Melilla

«El dret internacional és molt clar pel que fa a l’obligació d’investigar de manera efectiva els fets de tortura. L’arxiu d’aquesta investigació no només incompleix aquesta obligació, sinó que també és un intent deliberat de mantenir la impunitat de les forces de l’Estat i de normalitzar la violència contra les persones migrants a les fronteres espanyoles», ha afirmat Silvia Rojas-Castro, de l’ECCHR. «Per això fem una crida a l’Estat espanyol perquè esclareixi els fets del 24J, inclòs el destí de les persones mortes o desaparegudes, i perquè els responsables d’aquesta violència en rendeixin comptes».

Lamine Sarr, portaveu del Sindicat de Manters i de Regularització Ja, ha situat el cas en un context de racisme estructural: «Quan es tracta de persones migrants, massa sovint no hi ha investigacions rigoroses ni un seguiment adequat dels casos. Ningú no hauria d’estar per sobre de la llei: ni la policia ni els polítics». Sarr ha afegit: «Som éssers humans. No som objectes d’usar i llençar. Som persones».

L’impacte de la impunitat

«La violència no s’acaba quan s’acaben els cops, sinó que es perpetua en els impactes i en la inacció de l’Estat», ha assenyalat Paula Rossi, psicòloga i referent de migració i frontera d’Irídia. Rossi ha explicat que arxivar sense investigar transmet a la víctima que el seu relat no importa, i converteix la recerca de justícia en una nova experiència de desprotecció. «La impunitat en contextos de frontera no és una fallada del sistema: és el sistema».

El 24 de juny de 2022, la repressió de les forces de seguretat marroquines i espanyoles a la frontera de Melilla va causar almenys 37 morts i 76 persones desaparegudes, i unes 470 persones van ser retornades sumàriament al Marroc. Més de quatre anys després, ningú no n’ha rendit comptes. Amb el recurs, Irídia demana que s’anul·li l’arxiu i que el cas s’acumuli a la investigació oberta pels fets del 24J.

• Vídeo de la Roda de Premsa: Youtube