Exigim el respecte dels drets humans a les fronteres
Les fronteres s’han convertit en espais de vulneració dels drets humans de les persones migrades. Això passa tant a escala internacional com europea, on el context polític ha impulsat canvis legislatius que intensifiquen el control, les restriccions i la criminalització, alhora que limiten el dret d’asil. Concretament, a escala europea, el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), juntament amb les propostes per a un sistema comú de retorn, auguren temps difícils per als drets de les persones en moviment.
Aquestes restriccions s’adrecen a poblacions procedents de països amb una història de dominació colonial. L’augment del control migratori es fonamenta en una estructura racista i colonial que ha convertit les fronteres en espais securitzats on, en moltes ocasions, no es garanteix la protecció dels drets fonamentals.
A més, la vulneració de drets a les fronteres s’emmarca en un context d’impunitat i de manca d’accés a la justícia. Per a les persones afectades, denunciar la violència i la manca d’accés a la justícia s’ha convertit en una tasca molt complicada, gairebé impossible.
A l’Estat espanyol, els darrers anys hem estat testimonis de greus vulneracions de drets fonamentals a les fronteres: la violència policial del març de 2022 que va provocar la pèrdua d’un ull a un adolescent refugiat procedent de Mali; la massacre del 24J de 2022 amb desenes de persones mortes, greument ferides i desaparegudes a Melilla; persones criminalitzades pel fet de migrar que s’enfronten a penes de presó sense garanties en els procediments als CATE; les morts a la platja del Tarajal el 2014, on almenys 14 persones van morir ofegades mentre la Guàrdia Civil disparava bales de goma i 23 van ser retornades il·legalment; les devolucions il·legals de nens, nenes i adolescents a Ceuta; les detencions massives i les condicions indignes de les arribades a les Canàries durant la pandèmia; així com pràctiques sistemàtiques de devolucions en calent i les milers de morts al mar.
Aquests fets no són episodis aïllats, sinó la conseqüència directa d’un model de control migratori basat en la securitització, la deshumanització i el racisme institucional. Un model que anteposa el control de les fronteres a la protecció de la vida i la dignitat de les persones.
Davant d’aquesta realitat, des d’Irídia duem a terme un monitoratge permanent de la situació dels drets humans a la frontera, centrant-nos en la realitat a què s’enfronten les persones durant les arribades tant terrestres com marítimes i prestant una atenció especial als grups amb necessitats i situacions específiques, com ara sol·licitants d’asil, nens, nenes i adolescents, víctimes de tortura o persones del col·lectiu LGTBIQ+.
El monitoratge de drets té com a objectiu denunciar i incidir en les polítiques i pràctiques institucionals en la gestió fronterera. Les nostres principals eines d’incidència són els informes de drets humans, els litigis estratègics i un treball constant d’incidència política i transferència de coneixement. Aquestes eines s’orienten a exigir el respecte dels drets humans a les fronteres de l’Estat espanyol.
Davant el context polític actual, exigim:
- El respecte estricte i integral de la legalitat nacional i internacional en matèria de drets humans a totes les fronteres, posant fi als espais d’excepció jurídica.
- La fi immediata de les devolucions en calent i la garantia del dret a la protecció internacional i de l’accés a la justícia.
- El respecte als drets de la infància.
- La igualtat en l’accés a la mobilitat internacional i, per tant, la garantia de vies legals i segures.
- Un canvi profund de paradigma en les polítiques migratòries, orientat a l’erradicació del racisme estructural que sustenta les polítiques restrictives, especialment envers les poblacions procedents de països amb una història de dominació colonial.
Defensar els drets humans a les fronteres no és una opció política: és una obligació legal i ètica. Cap frontera no hauria de situar-se per sobre de la vida, la dignitat i els drets de les persones.
Signa per poder portar la impunitat als tribunals, perquè des d’Irídia puguem continuar treballant, monitorant i sistematitzant la realitat a les fronteres.
