Es tracta del cas de l’Ignasi, un noi que va perdre un testicle a conseqüència del cop de la bala de foam. La Divisió d’Afers Interns (DAI) de Mossos d’Esquadra va al·legar que era impossible individualitzar l’autor dels fets. Ho hem explicat en roda de premsa.

El 21 de desembre de 2018 l’Ignasi participava en una concentració contra la celebració del Consell de Ministres del Govern espanyol a Barcelona, quan diversos efectius de la BRIMO de Mossos d’Esquadra van començar a disparar projectils de foam. La situació no era especialment complicada a la zona on es trobava l’Ignasi i en cap cas estava realitzant cap conducta delictiva ni llançaments. Un d’aquests projectils va impactar l’Ignasi directament al testicle dret. Això va comportar-li una intervenció quirúrgica d’urgència, i una greu lesió que va acabar resultant en la pèrdua de l’òrgan.

En el moment de presentar la querella, Irídia, acusació particular en la causa, vam demanar que s’oficiés a la DAI (Divisió d’Afers Interns), per tal que fes un informe dels fets, i aportés les investigacions internes realitzades amb la identificació dels agents, l’autor del tret i els responsables de l’ordre per disparar. Des dels Mossos d’Esquadra es van aportar a la causa imatges gravades pel propi cos en el moment de la lesió, així com informes en que s’identifica a 5 agents escopeters; però no es va identificar l’autor del tret. En canvi, des d’Irídia sí que hem estat capaces d’identificar l’agent que va disparar gràcies a un informe pericial que analitza les imatges d’aquell dia. Com ja va passar en el cas de Roger Español, en què també va ser la societat civil qui va dur a terme aquesta investigació i va identificar el responsable, es fa patent que els mecanismes d’investigació interna dels cossos policials no són suficientment efectius.

Per contra, trobem el cas de la dona que va rebre un tret de foam al cap l’any 2019 i va patir, com a conseqüència, un traumatisme cranioencefàlic greu, pèrdua d’oïda i epilèpsia permanent. Tot i la gravetat dels fets, que a més constitueixen una mala praxi i un possible delicte, atesa la prohibició de disparar bales de foam al cap, no consta cap expedient sancionador de la DAI ni informe de la DAS en relació a aquests fets.

Per altra banda, com ja havíem destacat anteriorment, és important esmentar que dels cinc escopeters que es va identificar que van efectuar trets a la zona en el moment de la lesió de l’Ignasi, un no anava identificat amb el NOP (Número d’Operatiu Policial), incomplint la Instrucció 6/2013 vigent. A més, considerem aquesta actuació especialment greu: va causar una lesió severa i es va efectuar sense que es donés cap de les circumstàncies habilitants per fer-ho. Segons el protocol, només es pot disparar a un manifestant si aquest està posant en risc la vida o la integritat física dels agents o terceres persones. Aquest no és el cas, tal com demostren les imatges aportades i el fet que el jove en cap moment ha estat detingut ni acusat de cap delicte.

Així mateix, tant Irídia com Amnistia Internacional hem insistit en roda de premsa en què, tal com van exposar a la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial (CEMP) del Parlament, és necessari millorar els mecanismes de control del cos de Mossos d’Esquadra per tal que no es donin situacions com aquesta, en què no es pot identificar l’autor davant d’una vulneració de drets que causa lesions greus. La manca de traçabilitat és un problema greu, que sovint contribueix a perpetuar la impunitat, ja que els casos no poden prosperar jurídicament per manca d’autor conegut.

D’altra banda, com denuncia el col·lectiu Stop Balas de Goma, un cop més es constata que els projectils de foam són molt lesius, i que els mecanismes de control i traçabilitat no funcionen en aquests casos. És molt difícil poder identificar l’autor del tret, impedint així la rendició de comptes. A més, el seu ús vulnera el dret fonamental de protesta. Tant és així, que el Parlament va acordar al desembre (entre les conclusions de la CEMP) la retirada del projectil de foam tipus SIR-X, el més lesiu dels dos que s’utilitzen. Des de les entitats de la societat civil seguim a l’espera que s’informi de quan i com entrarà en vigor aquesta mesura.