Descarrega l’informe complet aquí.

Durant l’any 2023, 146 persones s’han dirigit al SAIDAVI per denunciar presumptes vulneracions de drets humans. D’aquest total, 55 persones i 2 col·lectius han patit violència institucional i els seus casos entraven dins l’àmbit d’actuació del Servei; la resta, quan corresponia, s’han derivat a altres entitats o serveis que els podien donar suport.

Així, al llarg del 2023 Irídia ha actuat com a acusació en 56 litigis: 49 continuen oberts i 7 han finalitzat. Per aquests litigis, hi ha un total de 156 agents o funcionaris encausats en un procediment penal. Concretament, hi ha 82 investigats, dels quals 34 pertanyen al cos de Mossos d’Esquadra, 12 al cos de Policia Nacional, 19 són agents de Policia Local, 10 són funcionaris de presons i 7 vigilants de seguretat privada. Així mateix, 74 agents es troben ja acusats i pendents de judici o en fase de presentar escrits d’acusació en contra seva.

En 20 dels 49 casos oberts, hi ha un component de racisme, bé perquè hi ha una verbalització explícita, bé perquè la manera com s’ha dut a terme l’actuació policial és racista o bé perquè els fets passen en un context de racisme institucional. Això és en el 40,81% dels casos, indicant un increment respecte de l’any anterior, en què el component de racisme s’identificava en un 33,33% dels casos.

Aquest any l’informe posa el focus en mostrar i analitzar les mancances dels mecanismes de control dels cossos policials i de seguretat detectades, centrant-se en els mecanismes interns (concretament la identificació dels agents, el superior jeràrquic, i les investigacions internes). També inclou, però, les mancances en el rol del Ministeri Fiscal i el rol dels Jutjats i Tribunals com a mecanismes externs de control (inclosos els obstacles en l’assistència jurídica, la lentitud dels procediments, les deportacions i els Protocols d’Istanbul). La inexistència o mancances d’aquests mecanismes són l’arrel de la impunitat.

Respecte a els mecanismes interns, trobem xifres molt preocupants. Per una banda, tot i estar ja en vigor la normativa que obliga a la identificació dels agents amb numero NOP visible, entre setembre i desembre de 2023, almenys en 8 ocasions s’ha pogut constatar que, durant el transcurs d’una mobilització social, una majoria important dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra (PG-ME) desplegats a la via pública no anaven correctament identificats. El fet que els agents policials que realitzen funcions d’ordre públic o que actuen en aquests contextos no portin visible el seu NOP o el TIP, constitueix un incompliment greu de la normativa vigent i impossibilita la identificació dels agents, que és una de les principals causes d’impunitat.

Per altra banda, el rol dels superiors jeràrquics és un dels principals mecanismes interns de control de la policia: que no duguin a terme les seves tasques de vigilància i control dificulta enormement la rendició de comptes, comportant en molts casos que la investigació judicial no pugui prosperar perquè no s’identifica l’agent concret que ha dut a terme la conducta constitutiva de delicte. Aquesta és, precisament, la realitat amb què es troba Irídia en els procediments seguits per violència institucional exercida per FCS. De fet, en cap dels 37 litigis contra agents de FCS, el superior jeràrquic ha identificat a l’autor dels fets. A més, no es té constància que en cap dels litigis s’hagi iniciat una investigació interna d’ofici a conseqüència d’una comunicació o informe del superior jeràrquic. En definitiva, els superiors jeràrquics no només no exerceixen les seves funcions de control encomanades legalment, sinó que exerceixen de “defensa” dels agents que s’estan investigant o jutjant penalment.

Per últim, un component essencial en l’àmbit del control intern de la policia són les mateixes divisions internes dels cossos policials per la investigació i sanció de males praxis policials de manera imparcial, oportuna i exhaustiva. Dels 37 litigis contra FCS en curs durant el 2023, només en 13 casos s’ha dut a terme algun tipus d’investigació a través de mecanismes interns d’investigació. D’aquestes, només 4 s’han iniciat d’ofici, la resta s’ha fet per requeriment judicial. En 12 de les investigacions s’ha conclòs que no es podia identificar l’autor o que no hi havia conducta delictiva i només 1 ha resultat complir amb els requisits mínims de suficiència i efectivitat identificant els fets i els autors.

És especialment preocupant que, en 10 dels casos, la investigació interna s’ha centrat més en la conducta de la persona denunciant duent a terme valoracions pejoratives, que en la de l’agent denunciat. Addicionalment, només en 1 dels casos consta que s’hagin pres mesures cautelars en el marc d’un procediment sancionador intern, mentre es du a terme la investigació.

En definitiva, els mecanismes d’investigació interna dels cossos policials són absolutament insuficients i inefectius, inclús quan es duu a terme l’ús de la força a través d’armes altament lesives, potencialment letals i l’ús de les quals es troba protocol·litzat. Estarem amatents per tal d’identificar si la reestructuració de la Direcció General de Policia realitzada l’any 2023 resulta en una millora en els mecanismes d’investigació interns de la Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra.

A l’informe d’aquest 2023, s’hi destaca un cas paradigmàtic, el de la mort d’A. C per les 6 descàrregues elèctriques de pistola Taser que li van aplicar agents de Mossos d’Esquadra. El cas és una mostra de com, fins i tot en una actuació policial amb resultat de mort, es dona una manca de control per part dels superiors jeràrquics i una investigació policial interna deficient. També mostra com aquestes mancances dels mecanismes interns tenen un impacte real en el dret a la justícia i la reparació de les persones afectades, arribant a implicar el tancament d’una investigació penal sense haver realitzat les diligències mínimes d’investigació. Aquestes mancances es tradueixen també en el fet que els familiars no tinguin respostes, acompanyament ni cap reparació per part dels responsables o l’administració, inclús després de més de 2 anys des de la mort de l’Antonio.

També cal valorar les bones pràctiques de l’administració. Aquest any cal destacar sobretot la publicació de les armes i eines policials utilitzades pels Mossos d’Esquadra a la pàgina web de la institució, i la Modificació del Protocol d’utilització de les llançadores de 40mm i dels seus projectils (foam), gràcies al treball conjunt d’Irídia i Amnistia Internacional Catalunya. Entre les revisions, es modifica la distància a la qual es pot disparar el projectil SIR-X, passant de 20 metres a 30; s’acorda la prohibició de disparar per damunt de l’abdomen en tots els casos; l’ús de les llançadores de foam queda restringit a casos en què es donin “circumstàncies objectives de risc per a la vida o la integritat física”; i, no es poden utilitzar les llançadores de foam per dispersar manifestacions ni aglomeracions de persones.

A més, la nova fiscal de la sala de memòria democràtica i drets humans, Dolores Delgado, va sol·licitar l’admissió a tràmit de la querella interposada per Carles Vallejo per les tortures patides a la Comissaria de Via Laietana, 43 l’any 1971. Aquest posicionament suposa un pas endavant per a la justícia i lluita contra la impunitat dels crims de la dictadura. També, el Parlament de Catalunya ha creat una comissió d’investigació sobre els casos d’espionatge per Pegasus a l’Estat espanyol i la Comissió d’Investigació sobre la Infiltració de Policies dels Cossos Policials de l’Estat Espanyol en Moviments Socials, Polítics i Populars d’arreu del País.

Per acabar, exposem diverses recomanacions adreçades tant a institucions com a les diferents administracions, la principal de les quals és la creació d’un mecanisme independent de control de la policia. Així mateix, reiterem la necessitat de derogar la Llei mordassa, especialment que s’eliminin lessancions per publicar imatges de les forces i cossos de seguretat, les infraccions que criminalitzen el dret de protesta i les «devolucions en calent» o es modifiqui la Llei d’Estrangeria per tal que se suprimeixi l’existència de Centres d’Internament d’Estrangers o s’obri un procés de regularització. A més, exigim al Govern de l’Estat la prohibició de l’ús de les bales de goma i la identificació dels agents policials des dels 360 graus (per davant, per darrere i al casc), entre altres recomanacions. Finalment, sol·licitem que es posi fi a les identificacions per perfil ètnic-racial i s’introdueixin mesures com els formularis de parada, tal com el Parlament de Catalunya va acordar en les conclusions de la Comissió d’Estudi del Model Policial.